CATEDRAL
Capella de Sant Fructuós a la Catedral de Tarragona:
Capella renaixentista feta construir per l’arquebisbe Joan Terès i projectada per l’arquitecte Pere Blai. Les imatges dels sants màrtirs són obra de Benet Baró a inicis del segle XVII. A l’altar es conserven les relíquies dels sants màrtirs. Aquestes relíquies, provinents de San Fruttuoso di Capodimonte (Ligúria Italiana) van ser donades per l’Església de Gènova a l’Església de Tarragona en temps del cardenal de Arriba y Castro amb motiu del XVII centenari del martiri dels sants. També del mateix moment d’aquest centenari són les pintures parietals d’Hermini Sentís, que representen la història dels màrtirs i la translació de les relíquies a Itàlia per sant Pròsper, últim bisbe de la Tarragona visigòtica. La capella té una cripta on hi ha enterrats el Cardenal de la Pau, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (1919-1943), i l’arquebisbe Josep Pont i Gol (1970-1983). A la mateixa cripta s’erigeix la memòria del bisbe auxiliar Manuel Borràs, martiritzat l’any 1936.
A l’època de sant Fructuós, en aquest espai, s’ubicava l’àrea sagrada del Concilium Provinciæ, presidida pel temple d’August. Malgrat que ignorem el lloc exacte on es va produir el judici i condemna dels màrtirs tarragonins, el gran complex del Concilium Provinciæ podria haver estat l’escenari d’aquest procés. En aquest espai són especialment evocadores les paraules de les Actes:
El governador Emilià digué a Fructuós:
“Ja has sentit dir què han manat els emperadors?”
Fructuós digué:
“No ho sé, què han manat; jo sóc cristià.”
El governador Emilià digué:
“Han manat d’adorar els déus.”
Fructuós digué:
“Jo adoro un sol Déu, que féu el cel i la terra, i el mar i totes les coses que hi ha en ells.”
Emilià digué:
“Saps que hi ha déus?”
Fructuós digué:
“No ho sé.”
Emilià digué:
“Ja ho sabràs després.”
Fructuós girà l’esguard cap a Déu i es posà a pregar interiorment.
Emilià digué:
“Aquests són de qui es fa cas, aquests són els temuts, aquests són adorats, quan no es tem els déus i no s’adora les imatges dels emperadors.”
El governador Emilià digué a Auguri:
“No te les escoltis, les paraules de Fructuós.”
Auguri digué:
“Jo adoro Déu omnipotent.”
El governador Emilià digué a Eulogi:
“I tu, també adores Fructuós?”
Eulogi digué:
“Jo no adoro pas Fructuós, sinó que adoro el mateix a qui Fructuós adora.”
El governador Emilià digué a Fructuós:
“Ets bisbe, tu?”
Fructuós digué:
“Sí que ho sóc.”
Emilià digué:
“Ho fores.” I va manar que fossin cremats vius» (Passio Fructuosi, 2).
