Author Archives: admin

PROP DE MIG MILER DE PELEGRINS PRENEN PART EN L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS EN EL PENÚLTIM CAP DE SETMANA DE NOVEMBRE

El bon temps del diumenge 23 de novembre, i del dissabte 22, no només va sorprendre als tarragonins, sinó al mig miler de pelegrins que, vinguts d’arreu de Catalunya, es van apropar fins a Tarragona per tal de lligar-se el mocador de pelegrí al coll i, d’aquesta manera, poder recollir el testimoni que, ara fa 1750 anys, van deixar Fructuós, Auguri i Eulogi, amb el seu martiri.

El diumenge 23 varen ser un total de 289 pelegrins, dividits en cinc grups – les Antigues Alumnes del Sagrat Cor; l’Associació Fontclara; l’Ateneu de Tarragona i el Sindicat de Turisme; Càritas Diocesana; i la parròquia de Sant Antoni Maria Claret, de Barcelona.

Tot i que tots els grups van realitzar el mateix recorregut jubilar – visita a la capella de Sant Pau i la Major del Seminari; assistència a la Missa Jubilar, presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada conjuntament amb els rectors de les parròquies presents i amb Mossèn Miquel Barbarà, vicari general de l’arxidiòcesi, dirigint el Cor d’Amics de la Catedral; la visita al Pretori i a l’Amfiteatre- cal destacar, especialment, la jornada de Càritas Diocesana. Els membres d’aquesta organitzación van començar el dia amb una xocolatada, a les 9.30 del matí, a la Casa dels Transeünts. Després de l’assistència a la Missa Jubilar i la visita a l’Amfiteatre, van presentar el projecte Jubilar Càritas, al Paraninf.

I si el diumenge va ser un dia d’intens pelegrinatge, el dissabte va ser la jornada elegida per part dels pelegrins de Barcelona per tal de prendre part en l’Any Jubilar de Sant Fructuós. Fins a un total de 178 pelegrins de la ciutat comtal, dividits en tres grups – la Cofradia de Sant Magí, de Barcelona; la parròquia de Sant Bartomeu i Mare de Déu del Port; i la parròquia de Sant Miquel dels Sants, es van desplaçar a Tarragona. Tots ells, i un grup de 15 pelegrins a títol personal, van realitzar el mateix recorregut jubilar: la visita a la capella de Sant Pau, al Seminari; l’assistència a la Missa Jubilar, presidida per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, i concelebrada amb la resta de rectors de les parròquies presents i Mossèn Miquel Barbarà, vicari general de l’arxidiócesi; la visita al Pretori i a l’Amfiteatre; i, per la tarda i després de dinar, els 42 pelegrins de la parròquia de Sant Miquel dels Sants es van apropar fins a la Necrópolis i el Conjunt Funerari Monumental de Centcelles.

EL CARDENAL HERRANZ REPRESENTARÀ EL PAPA A L’ACTE DE CLAUSURA DE L’ANY JUBILAR

La Santa Seu ha fet públic el nomenament, per part del Papa, del cardenal espanyol Julián Herranz, president emèrit del Consell Pontifici per als Textos Legislatius, com el seu enviat a la clausura de l’Any Jubilar commemoratiu del 1750è aniversari del martiri de sant Fructuós, bisbe de Tarragona, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques. La solemne cerimònia se celebrarà a la Catedral de Tarragona el proper 25 de gener de 2009, a les 5 de la tarda.

El cardenal Herranz, natural de Còrdova, ha estat des de 1994 fins l´any 2007 president del Consell Pontifici per als Textos Legislatius.

Cal recordar que l´any jubilar commemora el martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, que van ser cremats vius a l´amfiteatre de Tarragona, en temps dels emperadors Valerià i Gal·lié. Les actes del seu martiri constitueixen el primer document escrit d’aquest tipus martirial a la Península Ibèrica.

REPRESENTACIÓ DE LA PETITA PASSIÓ DE SANT FRUCTUÓS A SOLIVELLA

Aprofitant que enguany s’escauen els 1750 anys dels martiri de St. Fructuós bisbe de Tarragona, i dels seus diaques sant Auguri i sant Eulogi, i en el marc del seu Any Jubilar, el passat dissabte 22 de Novembre, la parròquia de Santa Maria de Solivella, va organitzar la representació de la petita passió de sant Fructuós, a càrrec dels infants de l’Associació Cultural St. Fructuós.

Amb l’església plena de gom a gom, ens vam aplegar més de 300 persones provinents de diversos pobles de la comarca, ja que aquesta representació es va oferir a tots els infants que fan catequesi del nostre arxiprestat.

Tothom va poder gaudir d´una magnifica representació. Va ser un muntatge molt ben treballat on “els petits actors” no només ens van delitar amb la seva actuació, sinó que ens van colpir en l’escenificació dels últims moments de la vida dels sants màrtirs. El fil conductor l’anava construint el narrador el qual anava fent conèixer els moments viscuts per St. Fructuós i els seus diaques, des del moment en que van ser agafats fins al seu martiri a l’amfiteatre i la seva resurrecció.

L’acte va finalitzar amb una magnífica coca i xocolata desfeta per a tothom, petits i grans, gràcies a la col·laboració de les catequistes de la parròquia.

Cal agrair sincerament l’Associació Cultural St. Fructuós per haver acceptat la invitació de fer la representació a Solivella, i a totes aquelles persones que van ajudar en el muntatge i desmuntatge de tot el material.

QUE LA CATEDRAL S’OMPLI DE GOM A GOM JA NO ÉS NOTÍCIA

Ho sentirem passant. El passat 15 de novembre, al pla de la Seu, una senyora preguntava a una altra: «Perdoni, què passa avui a la Catedral? Que hi ha una trobada, potser? Què hi fa tota aquesta gentada amb mocadors de colors?» I l’altra va contestar: «Ah, no passa res. Cada cap de setmana és així i els altres dies també s’hi veu molta gent, sobretot escolars. És que a Tarragona celebrem l’Any Jubilar de Sant Fructuós, sap?» No sabem com devia seguir la conversa, però sí que palesava el fet que la Catedral sovint es queda petita per l’afluència de pelegrins o d’escolars que vénen a conèixer la figura dels sants màrtirs i esdevenen pelegrins.
La setmana del 10 al 15 va veure com l’itinerari dels pelegrins el feien els alumnes de diferents cursos del Col·legi del Sagrat Cor (Tarragona) o del Col·legi del Pinar (Sant Cugat del Vallès), els quals es van barrejar amb els components del «Taller Tèxtil Manolo Allué». De dilluns a divendres, la Catedral i l’amfiteatre van ser els escenaris principals on els escolars van conèixer qui eren els sants Fructuós, Auguri i Eulogi i què havien fet. També van assistir, amb atenció exemplar, a les celebracions de l’eucaristia jubilars. El pla de la Seu i les escales que hi porten van esdevenir un improvisat menjador on els infants i joves agafaven forces per a continuar, amb joia i gatzara —que es transformava en respectuós silenci quan arribaven a un lloc significatiu— en la seva descoberta dels sants màrtirs.
El dissabte la Catedral va resultar insuficient per acollir tants pelegrins: la nau central i el creuer es van omplir a vessar, fins al punt que molts van haver de ser ubicats al presbiteri, al cadirat del cor i al peu del retaule major.
La procedència dels pelegrins era d’allò més divers. Hi havia des de grups arxiprestals, com el de l’arxiprestat de Trinitat-Roquetes de Barcelona, passant per grups vinculats a santuaris —com ara el de Nostra Senyora del Sagrat Cor (antiga església de Jesús i Maria) de Tarragona— o pelegrinatges parroquials, com els de les parròquies tarragonines de Sant Joan Baptista, de Sant Fructuós i de la Santíssima Trinitat. També hi eren presents els pelegrinatges de comunitats religioses, com la de les Filles de Santa Maria del Cor de Jesús, procedents de diversos indrets de Catalunya, o confraries com la Reial Germandat de Jesús Natzarè de Tarragona, sense oblidar el pelegrinatge dels jutges de pau de Catalunya.
La missa jubilar, que va presidir el Senyor Arquebisbe, amb el qual van concelebrar Mons. Víctor de la Peña, bisbe emèrit de Requena (Perú), i nombrosos preveres vinculats amb els diversos grups, va ser realment emotiva i molt participada.
En la seva homilia, Mons. Jaume Pujol, amb expressió senzilla però corprenedora, va arribar a tots els cors. Va remarcar que el pelegrinatge és un anar cap l’essencial i va posar especial èmfasi en els trets fonamentals del testimoniatge dels sants màrtirs. La seva homilia també va servir per fer descobrir a moltes persones el significat del retaule major de la Catedral tarragonina, desvetllant a través d’ell les profundes i antiquíssimes arrels cristianes de la nostra Església de Tarragona.
Després, els pelegrins van visitar la capella de Sant Fructuós, i des de la Catedral es van escampar pels diferents punts de l’itinerari jubilar. Els carrers de la Part Alta de la ciutat de Tarragona es van veure puntejats pels colors dels seus «foulards». A més de la visita als punts relacionats amb els sants màrtirs, els pelegrins tenien on triar: una gimcana per als més jovenets, una conferència sobre sant Fructuós i el seu temps al Seminari —el Sr. Jesús Martínez va dissertar de manera molt amena— o una visita guiada al Museu Bíblic Tarraconense.
Com és habitual, molts pelegrins van dinar al claustre del Seminari, que es va quedar petit, ja que moltes persones van haver d’anar a fer l’àpat a altres indrets, com ara el Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança.
En resum, que la Catedral s’ompli a vessar tots els caps de setmana ja no és notícia. És una cosa habitual.

MÉS ESCOLARS CONEIXEN ELS NOSTRES SANTS MÀRTIRS

El dimarts 11 de novembre va continuar el degoteig d’escolars que entren en contacte amb la figura de sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques, amb motiu de l’Any Jubilar commemoratiu del seu martiri l’any 259, durant el mandat dels emperadors Valerià i Gal·lié, essent Emilià governador de Tàrraco.
Cinquanta alumnes de segon curs d’Educació Primària del Col·legi del Sagrat Cor de Tarragona i noranta de tercer d’ESO del Col·legi Sant Josep de Reus, van fer el mateix itinerari que fan els pelegrins pels punts de la ciutat vinculats amb la peripècia vital dels Sants Màrtirs.

No cal dir que els punts culminants d’aquesta aproximació als nostres sants Fructuós, Auguri i Eulogi el constituiren la visita a la seva capella de la Catedral—on es guarden les relíquies del primer bisbe conegut de Tarragona i dels seus diaques— i l’eucaristia a la capella de Santa Tecla , així com la lectura de les Actes a l’amfiteatre romà, escenari del seu martiri, moment que —segons explicaven els mateixos infants— consideraven el més interessant i corprenedor del seu particular pelegrinatge.

EL COL·LEGI D’ENGINYERS REEEDITARÀ EL LLIBRE EL RETAULE DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA AMB MOTIU DE L’ANY JUBILAR

Mons. Jaume Pujol va rebre al seu despatx oficial una representació del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, formada pel Dr. Fernando Torres, membre de la Junta directiva de la demarcació de Tarragona, i la Sra. Encarnació Rodríguez, cap de comunicació.
L’objectiu de la visita va ser presentar al Senyor Arquebisbe el projecte del Col·legi de reeditar el llibre El retaule de la Catedral de Tarragona, obra de Mn. Salvador Ramon i Vinyes (a.c.s.). Es tracta de fer una edició, ampliada i a tot color, amb motiu de l’Any Jubilar, atès que és una publicació que explica detalladament què és aquesta joia artística de l’art gòtic català. Aquest llibre es publicarà abans que acabi l’Any Jubilar.

EL SENYOR ARQUEBISBE REP AL BISBE DE LVIV (UCRAÏNA)

El Senyor Arquebisbe va rebre el dia 10 de novembre a Mons. Hlib Lonchyna, bisbe de Lviv (Ucraïna) i visitador apostòlic per als fidels grecocatòlics ucraïnesos a Espanya, a qui acompanyava el P. Héctor Zimmer, responsable a Barcelona de l’Església grecocatòlica ucraïnesa. A la trobada hi va ser present també Mn. Miquel Barbarà, vicari general de l’Arxidiòcesi tarraconense.

El motiu de la visita dels eclesiàstics ucraïnesos va ser preparar la celebració eucarística que, en ritu bizantino-ucraïnès, tindrà lloc el proper 7 de desembre, a les 6 de la tarda, a la Catedral de Tarragona, amb motiu de l’Any Jubilar commemoratiu del martiri dels sants Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques.
Igualment Mons. Pujol i Mons. Lonchyna van parlar de col·laboració per tal de poder atendre dignament les necessitats pastorals del ja nombrós col·lectiu d’ucraïnesos greco-catòlics, així com als molts immigrants d’aquest ritu procedents d’altres països de l’est d’Europa.

Cal dir que, amb motiu de l’Any Jubilar, el bisbe de Lviv fa oferir al Senyor Arquebisbe el traduir les Actes del martiri de sant Fructuós a l’ucraïnès, la qual cosa va acceptar complagut Mons. Pujol.

EL PESSEBRE BANCAJA VISITA TARRAGONA AQUEST ANY JUBILAR. ESTARÀ UBICAT EN EL MERCAT CENTRAL

Del 28 de novembre de 2008 al 6 de gener de 2009, dins de l´Any Jubilar commemoratiu del martiri dels sants Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, serà possible admirar el Pessebre Bancaja. Estarà ubicat a l´antic Mercat Central (en vies de remodelació), situat a la Plaça Corsini de Tarragona.

El Pessebre Bancaja es va exposar per primera vegada el 1996 i, des d´aleshores, ha estat a València, Alacant, Sogorb (Castelló), Madrid, Barcelona, Castelló, Mallorca, Albacete, Canàries i Sevilla.

El Pessebre Bancaja, un dels pessebres més grans del món, narra la història del naixement de Jesús i té el seu començament fa més de 2000 anys, ja que aquesta narració arrenca alguns anys abans del naixement, amb Maria i Josep, encara no acomiadaments, a Natzaret. Segueix a Pessebre, on Maria va donar a llum i acaba a Egipte on van haver de fugir per eludir l´amenaça d´Herodes.

* NATZARET constitueix el primer gran escenari del Pessebre. El panorama reprodueix escenes de la vida diària i especialment els fets i personatges de més rellevància: la fusteria de Josep, la font de Maria, la divulgació de l´edicte d´empadronament i l´Anunciació.
* BETLEM és el segon escenari. Josep i Maria es veuen obligats a abandonar Natzaret per l´empadronament. Maria, té proper el dia que donarà a llum, i Josep s´acosten a la Porta de Betlem. La ciutat de Jerusalem es divisa, amb les muralles que protegeixen el temple i el palau d´Herodes. Escenes quotidianes com el safareig, un pastor amb un ramat, uns nens jugant … Són l´avantsala de l´estable, escena principal del Pessebre. Pastors, Reis Mags, l´àngel que anuncia la Bona Nova són el panorama final d´aquesta part.
* EGIPTE és l´últim escenari i s´inicia amb l´escena del descans. Josep, Maria i Jesús reposen sota dues grans palmeres al costat de les botigues dels beduïns, ja fora de l´amenaça d´Herodes, que amb el seu decret amenaçava la vida de Jesús.

El segueixen les escenes del port egipci, els vaixells i les sitges, per acabar amb les piràmides i el paisatge característic d´una terra marcada pel curs del riu Nil. En definitiva una gran obra, diguem-ne escultòrica, per rememorar la història del naixement de Jesús.

LES FIGURES

Un dels propòsits en realitzar aquest Pessebre, ha estat el d´humanitzar els seus principals protagonistes, així com la resta de personatges històrics que hi intervenen. No oblidem que Josep i Maria van ser persones anònimes, humils… Els nostres artistes s´han apropat en la mesura del possible a la veritat històrica i documental d´aquell moment. La totalitat de les figures han estat confeccionades en fang cuit de forma totalment artesanal.

Els vestits que porten els habitants de Natzaret han estat dissenyats a partir d´unes il · lustracions de William Hole, extretes del llibre Vida de Jesús del pare José M ª. Bover, sj. Les figures de Josep i Maria s´han reproduït amb fidelitat històrica, ja que es casaren amb aproximadament 27 i 18 anys, respectivament. Per això, Josep ha estat representat com un home jove, igual que Maria.

La vestimenta del centurió i dels guàrdies romans s´ha tret del llibre de William Barclay Jesús de Natzaret. Per altra banda, la indumentària del poble jueu està inspirada en les il · lustracions de William Hole en el llibre Vida de nostre Senyor Jesucrist.

La vestimenta de les dones a Betlem consistia en un mantell fistonada generalment per dos franges vermelles o blaves, amb el qual cobrien pudorosament el seu cabell, una túnica cenyida a la cintura amb un ample cinturó de cuir i unes sandàlies lligades amb corretges.

Els pastors tenen curiosos detalls com les canelleres, el sarró foradat i el ganivet de pastor enfundat en una banya, que servia per fer petites incisions a les ovelles i alleugerir la seva pressió sanguínia perquè, acotades, se´ls acumulava la sang al cap.

LA AMBIENTACIÓ

Natzaret era un poble enclavat en una muntanya escarpada, caracteritzat per les seves cases blanques, quadrades, adornades amb gelosies i construïdes amb pedra i arrebossat. La vegetació es componia de maduixeres, oliveres, figueres de moro, pomeres, figueres, palmeres…

Betlem —que el seu nom complet era Betlem Efrat (que vol dir casa de pa fecunda)— tenia una certa rellevància per la seva proximitat a Jerusalem. La seva població superava els 300 habitants i les seves cases estaven construïdes amb pedra blanca hierosolimitana.

Egipte amb el seu gran port del Caire a la desembocadura del Nil, era ric en multitud de productes que eren exportats al port d’Ostia. L’ambient erosionat en contrast amb les fèrtils vessants del Nil fa d´aquest un paratge extrem.

S´ha intentat ressaltar detalls per ambientar bé les tres zones: Natzaret, Betlem i Egipte. Detalls com la mezuzah que era una petita capella que es col · locava en les façanes de les cases que contenia un pergamí amb el Shema, fragment del llibre 5è de la Torà, anomenat Deuteronomi. Quan els jueus entraven o sortien de les seves cases besaven la mezuzah, i es tocaven el front i el cor perquè la paraula de la Torà havia d´estar al front, a la boca i el cor. El rellotge de sol de l´entrada a Betlem ornat amb dibuixos hebreus, a la part superior l´estrella del rei David i la lletra “kaf”, onzena de l´alfabet hebreu …

Un carrer de Natzaret, les sitges d´una casa egípcia rica, nens agafant figues, la fusteria de José, la font de Maria, la sinagoga, l´edicte, la porta de Betlem, el temple de Jerusalem, la plaça de Betlem, el joc del molí, el naixement de Jesús, la paridera, les piràmides de Gizeh … Tot per recrear l´ambient més real a tota l´obra.

LES DADES

3.000 kg. de fibra de vidre, 300 kg. de pintura, 30.000 watts de llum i so, 300 focus per il · luminació, 6 quilòmetres de cable elèctric, 12 camions trailer per al seu trasllat, 1.200 figures i més de 20.000 hores de treball han estat necessaris per a la realització tècnica d´aquest pessebre.

Com a detall d´aquesta descomunal obra podríem posar com a exemple l´arbre de l´empadronament a Betlem. Per a realitzar s´han confeccionat 95.000 fulles, de conformitat amb el següent procés: en primer lloc i partint d´un encuny de sis fulles de llautó unides per un eix, s´hi enrosca a aquest un fil de filferro, que, soldat amb altres, van formant les branques.

Les fulles han estat pintades a l´oli en tres tonalitats diferents de color verd. L´arbre assoleix una alçada de 1,15 m d´alt per 90 centímetres d´ample.

Un altre detall, per exemple, és la confecció del joc del molí. És un dels jocs més antics del món. Un dels taulers aparèixer gravat en una llosa del sostre del temple de Kürna, a Egipte, construït l´any 1400 a. J.C. Es va descobrir un altre en les excavacions de la primera ciutat de Troia.

L´Alquerc o joc del molí que mostra el pessebre correspon a la versió més antiga i que enfronta a dos jugadors, cadascun d´ells amb nou fitxes d´un color.

Amb aquestes dades i exemples volem traslladar als visitants, el lliurament i la dedicació amb la qual s´ha realitzat ja que en cap cas s´ha perdut el detall dins d´aquesta obra de 300 m quadrats.
(Informació facilitada per Fundación Bancaja)

EL COL·LEGI SANT PAU APÒSTOL´DE TARRAGONA LLIURA AL SENYOR ARQUEBISBE LA RECAPTACIÓ DE L’ESPECTACLE ‘SOM FLAMA’

El Senyor Arquebisbe va rebre en el seu despatx oficial a l’equip directiu del Col·legi Sant Pau i a dos dels joves actors que representaren, el passat 7 de juny i a l’auditori del Camp de Mart’, l’espectacle ‘Som flama’, en el qual hi participaren tots els alumnes del centre, des d’Educació infantil fins a Batxillerat, i els professors.

Els visitants lliuraren al Senyor Arquebisbe els 2.500 euros obtinguts com la seva col·laboració als projectes solidaris de l’Any Jubilar, concretament pels endegats pels missioners de l’Arxidiòcesi a Rwanda i a la R.D. del Congo. El prelat va agrair l’esforç i la seva bonica forma de donar a conèixer la figura de sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques.

Recordem que el musical ‘Som Flama’ era una història ubicada en els temps actuals i que viatjava a l’època de l’Imperi Romà per tractar el valor del compromís en el testimoni dels màrtirs tarragonins: ‘Som Flama’ és un musical amb guió escrit per a la ocasió i música moderna amb lletra adaptada. Els autors del guió són els germans Quim i Oriol Carreras, i el director musical és Oleguer Alguersuari. L’argument del musical es desenvolupa en l’entorn de l’escola, on els alumnes han d’elaborar un treball didàctic sobre l’antiga Tàrraco.

L’ARQUEBISBAT DE TARRAGONA I LA DIPUTACIÓ SIGNEN UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ EN MOTIU DE L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS

Des de l’inici de l’Any Jubilar de Sant Fructuós, bisbe, i Sant Auguri i Sant Eulogi, diaques, són moltes les iniciatives dutes a terme per l’Arquebisbat de Tarragona que han comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona. Aquesta corporació ha destacat sempre per impulsar totes aquelles iniciatives que contribueixen a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de la demarcació.

Aquesta entesa cordial i productiva entre l’ens supracomarcal i l’Arquebisbat de Tarragona es va materialitzar el divendres 31 d’octubre amb la signatura del Conveni de l’Any Jubilar que van dur fer el Sr. Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, i Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona. Mitjançant aquest acord, la Corporació destina 60.000 euros per tal de fer front a les despeses de la celebració de l’Any Jubilar, així com ofereix la col·laboració en el disseny per generar l’estratègia de màrqueting i la posterior campanya de difusió i posicionament de l’Any Jubilar en els circuits turístics, i, alhora, la col·laboració per a determinar les línies que afavoreixin possibles rutes turístiques religioses de les comarques tarragonines, com definir quins productes i articles de la demarcació poden afavorir la promoció de l’esdeveniment. En acabar la signatura, el Sr. Poblet va expressar, en un breu parlament, la voluntat de donar suport a la conservació del patrimoni de l’Església, que per part de la Diputació fa referència a la major part de l’arxidiòcesi de Tarragona i de la diòcesi de Tortosa. Mons. Pujol, per la seva banda, es va mostrar molt agraït per l’ajuda rebuda i va recordar que en l’agenda de l’Any Jubilar encara hi ha pendents actes molt importants.

A l’acte de signatura del conveni hi van ser presents, per part eclesial, a més del Sr. Arquebisbe, Mn. Miquel Barbarà, vicari general de l’arxidiòcesi, i Mn. Joaquim Claver, secretari general de l’arquebisbat i canceller. Pel que fa a la delegació de la Diputació de Tarragona, el Sr. Josep Poblet encapçalava una comitiva de diputats de l’ens. Aquesta comitiva va poder conèixer, abans de procedir a la signatura del Conveni, de la mà del Sr. Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic i arqueòleg, l’estat de les excavacions arqueològiques que es fan a la Catedral de Tarragona. El Sr. Muñoz va mostrar als presents els tresors arqueològics que acull la Catedral, i va acabar el seu recorregut amb la visita a la capella de Sant Fructuós i a la cripta on hi ha enterrat, entre d’altres, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. Alguns dels presents van manifestar la seva satisfacció per haver pogut conèixer un espai que no havien visitat mai.