Author Archives: admin

PELEGRINS DEL PRINCIPAT D’ANDORRA PRENEN PART EN L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS

Ni el mal temps, al qual ja hi estan ben avesats els habitants de les Valls d’Andorra, va fer girar cua al mig centenar de pelegrins arribats, el dimecres 29 d’octubre, del Principat. La seva jornada va arrancar a les 10.30 del matí, quan van visitar la capella de Sant Pau, al Seminari. A les 11, van assistir a la Missa Jubilar a la Catedral de Tarragona, presidida per Mons. Jaume Pujol,arquebisbe de Tarragona i concelebrada, conjuntament, amb els rectors de les parròquies presents a l’acte. En acabar la cerimònia, i de la mà d’Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic, els andorrans es van introduir en la història de la capella de Sant Fructuós, el primer bisbe conegut de Tarragona i en record del 1750 aniversari del martiri que va patir, juntament amb els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, se celebra l’actual Any Jubilar.
Per la tarda, i després d’un dinar en família a les instal·lacions del Seminari, tenien previst desplaçar-se fins a Centcelles per a conèixer el Conjunt Funerari Monumental.
Els pelegrins andorrans van coincidir, en la seva vista, amb 20 membres d’Acció Catòlica General els quals també realitzaven la seva particular jornada jubilar. A més, Tarragona va rebre, també, la visita, un dia després del primer, d’un altre grup de 100 escolars del Col·legi El Pinar, de Sant Cugat, els quals van assistir a la Missa Jubilar que es va celebrar a les 12 del migdia i que també va presidir el Sr. Arquebisbe.

100 ESCOLARS PRENEN PART EN L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS, SANT AUGURI I SANT EULOGI

100 escolars del Col·legi El Pinar, de Sant Cugat del Vallès, acompanyats per professors i monges, van prendre part, el dimarts 28 d’octubre, en l’Any Jubilar de Sant Fructuós, bisbe, i Sant Auguri i Sant Eulogi, diaques. Els escolars van assistir a la Missa Jubilar de les 11 del matí, a la capella de Santa Tecla, de la Catedral de Tarragona, i que va presidir Mossèn Francesc Gallart, degà del Capítol de la Catedral. En acabar la cerimònia, es van desplaçar fins al pretori i l’amfiteatre, escenari, aquest darrer, ara fa 1750 anys, del martiri dels tres sants tarragonins.

EL RITU HISPANOMOSSÀRAB TORNA A FER-SE PRESENT A TARRAGONA

Una ocasió històrica la que es va viure a la Catedral de Tarragona el dijous 30 d’octubre amb motiu de la celebració d’una missa martirial segons el ritu hispanomossàrab, presidida pel Senyor Arquebisbe.

Les persones que s’aplegaren a la seu tarragonina van seguir amb tota unció un acte litúrgic que els posava en contacte amb l’essencial de l’eucaristia. El silenci, puntejat pels antics cants, es va fer present reforçant els aspectes mistèrics d’una celebració corprenedora on es remarcava la importància del ministeri diaconal. La lectura d’un fragment de les Actes del martiri com a part de la litúrgia de la Paraula va afegir emotivitat a la bellíssima celebració.

L’homilia del Senyor Arquebisbe va incidir en la figura dels nostres Sants Màrtirs, en honor dels quals se celebra l’Any Jubilar, i en la seva vigència. També va tenir paraules de consol per als ferits a l’atemptat terrorista conta la Universitat de Navarra, on ell va exercir la docència durant trenta anys, funció que va haver de deixar per fer-se càrrec de la seu de sant Fructuós.

L’emoció d’una litúrgia narrativa, de gran intensitat dramàtica i clarament entenidora, es va fer evident en molts moments, fins el punt de fer aflorar una llàgrima al ulls de més d’una persona. El moment de la rebre la comunió, amb la fórmula “Que el Cos de Crist sigui la teva salvació”, va ser per a molts tot un descobriment que omplia de significat un acte que massa sovint té quelcom de mecànic.

La solemne funció litúrgica, on els diaques exercien la funció dels àngels com a missatgers entre la Divinitat i el poble, va comptar amb la presència de nombrosos preveres, entre els quals s’hi trobaven Mn. Miquel Barbarà, vicari general de l’Arxidiòcesi, i Mn. Rafael Serra, delegat diocesà de Litúrgia. El P. Juan Miguel Ferrer Grenesche, vicari general de l’Arxidiòcesi de Toledo —que el dia abans havia pronunciat una magnífica conferència sobre el ritu hispanomossàrab—, va actuar com a cerimonier en una eucaristia que ens va transportar als dies en els quals sant Fructuós, bisbe, celebrava la missa, assistit per sant Auguri i sant Eulogi, diaques.

En sortir de la Catedral les persones que havien participat en la celebració ho feien amb el cor esponjat i amb una sensació de pau i serenor, conscients que havien assistit a un moment molt important de l’Any Jubilar.

INTERESSANT CONFERÈNCIA DEL P. JUAN MIGUEL FERRER SOBRE EL RITU HISPANOMOSSÀRAB

Malgrat un capvespre rúfol, un bon nombre de persones es van aplegar el dia 29 d’octubre a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona per escoltar el P. Juan Miguel Ferrer Grenesche, vicari general de l’arxidiòcesi de Toledo, que va pronunciar una interessant i amena conferència en què va explicar les característiques del ritu hispanomossàrab, segons el qual s’havia de fer una missa a la Catedral amb motiu de l’Any Jubilar al dia següent. Entre els assistents hi havia Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, i Mn. Miquel Barbarà, vicari general de l’arxidiòcesi, a més de nombrosos preveres.
Amb una paraula càlida i expressiva, i una dicció perfecta, el P. Ferrer va recordar que la litúrgia hispanomossàrab és l’hereva directa de la litúrgia dels primers temps del cristianisme, de la qual Tarragona va ser un centre molt important, amb una acreditada tradició litúrgicomusical. Va recordar també que l’Oracional visigòtic de Tarragona, que es conserva actualment a Verona, és un dels còdexs litúrgicomusicals més antics, datat a començaments del segle VIII, copiat poc abans de l’arribada dels invasors sarraïns, la qual va provocar la fugida de l’arquebisbe sant Pròsper, que en marxar es va emportar a Itàlia l’esmentat Oracional i les relíquies de sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques. En el decurs de la seva atractiva exposició el conferenciant va repassar la trajectòria de la litúrgia a la península ibèrica durant el primer mil·lenni i va tenir un record per a aquells que, enmig de les més grans tribulacions —com ara les persecucions del segle IX— van saber mantenir la fe i el llegat litúrgic en un ambient hostil. Va dir també que el ritu hispanomossàrab va anar cedint el lloc al ritu romà a partir del segle XI.
L’il·lustre conferenciant es va estendre en detalls sobre una manera de celebrar l’eucaristia, de fort caràcter dramàtic i popular, molt semblant a la forma com la devia celebrar sant Fructuós, assistit pels seus diaques, en la Tàrraco del segle III.

SORTIDA PROGRAMADA D’INTERNS DEL CENTRE PENITENCIARI DE TARRAGONA

El passat 11 d’octubre, un grup d’interns del Centre Penitenciari de Tarragona, acompanyats pel voluntariat de pastoral penitenciària, van fer una sortida programada amb motiu de l’Any Jubilar de Sant Fructuós. Van visitar la capella romànica de Sant Pau, situada al claustre del Seminari de Tarragona, i la de sant Fructuós, a la Catedral metropolitana.

També van assistir a la missa jubilar a la Catedral de Tarragona, i després a la lectura de les actes del martiri de sant Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, a l’amfiteatre romà, lloc on van ser martiritzats ara fa 1.750 anys.
La sortida programada es va concloure amb un dinar i la salutació del Sr. Arquebisbe als interns.

MÉS DE 200 PELEGRINS PRENEN PART EN UN DIUMENGE JUBILAR MARCAT PEL BON TEMPS

El bon temps que s’ha viscut aquest dies a Tarragona ha ajudat al fet que una presència constant de pelegrins vinguts d’arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat per prendre part en la celebració de l’Any Jubilar de Sant Fructuós vagi en augment i no s’aturi, cap de setmana rere cap de setmana. El diumenge 26 d’octubre van ser més de dos-cents els pelegrins que van arribar a Tarragona disposats a recollir el testimoni de Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques.
De la província de Barcelona van arribar tres grups: cinquanta pelegrins que van ser antics alumnes dels Salesians de Sarrià; cinquanta-quatre feligresos de l’arxiprestat de Sant Sadurní d’Anoia i trenta-cinc de la Parròquia de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. La jornada jubilar de tots tres grups va ser semblant i va incloure la visita a la capella de Sant Pau i la capella major del Seminari; l’assistència a la missa jubilar, a les 11, a la Catedral, presidida per l’arquebisbe Pujol, excepte l’arxiprestat de Sant Sadurní d’Anoia, que va assistir a la missa de la tarda a la Catedral—, i la visita al pretori i a l’amfiteatre, escenari, aquest darrer, ara fa 1.750 anys, del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi.
A aquest tres grups cal sumar-hi els vint-i-tres pelegrins de Nostra Senyora de Lourdes, els trenta-tres de la parròquia de Riudecanyes i els trenta-dos vinguts a títol personal. Tots ells van gaudir d’una excel·lent jornada jubilar.

MÉS DE MIG MILER DE PELEGRINS PRENEN PART EN L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS

La Catedral de Tarragona presentava un aspecte magnífic el dissabte 25 d’octubre a les 11 del matí. Un mar de mocadors blaus, verds i vermells omplien la nau central de la Catedral i els bancs dels laterals. Un total de 560 pelegrins, vinguts en sis grups diferents, van assistir a la missa jubilar que va presidir Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, amb el qual van concelebrar Mons. Jaume Traserra, bisbe de Solsona, i Mn. Miquel Barbarà, vicari general de l’Arquebisbat de Tarragona. La missa va esdevenir el punt de trobada de tots aquells que havien vingut d’arreu de Catalunya disposats a recollir el testimoni de Fructuós, Auguri i Eulogi, però la jornada jubilar del més de mig miler de pelegrins, no es va aturar aquí.

202 feligresos de l’arxiprestat del Prat de Llobregat no només van assistir a la missa, sinó que, prèviament, havien fet un recorregut per la Catedral, dedicant especial atenció a la capella de Sant Fructuós, i, en acabar la ceremònia, es van desplaçar fins al pretori i l’amfiteatre, escenari, aquest darrer, del martiri que ara fa 1.750 anys van viure el primer bisbe conegut de Tarragona, Fructuós, i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi. Van posar punt i final a la seva jornada jubilar amb un dinar en família a les instal·lacions del Seminari.

Per la seva banda, Mons. Traserra es va posar al capdavant d’una delegació de 128 pelegrins del bisbat de Solsona. El grup va visitar les capelles de Sant Pau i la major del Seminari, i el pretori i l’amfiteatre, acompanyats per Mons. Jaume Pujol. A la tarda, i després de dinar, van assistir a una xerrada de Mn. Norbert Miracle, delegat d’ensenyament de l’arquebisbat de Tarragona a la capella major del Seminari.

Un altre grup molt nombrós, i el més matiner, va ser el format pels 108 membres de l’Associació Cultural Sant Fructuós, que no només van fer el recorregut habitual, sinó que en acabar la missa jubilar es van desplaçar fins a la necròpolis, i a la tarda, després de dinar, fins al conjunt funerari monumental de Centcelles.

La resta de grups —la Cofradía del Cristo del Buen Amor, vint-i-cinc pelegrins; exalumnes de les Carmelites Missioneres Teresianes, quaranta-cinc pelegrins, i la Parròquia de Sant Pere Nolasc, cinquanta-dos pelegrins— van realitzar l’habitual recorregut jubilar, amb una visita al Museu Diocesà el grup de la Parròquia de Sant Pere Nolasc.

PROP D’UN CENTENAR DE PELEGRINS EN UNA JORNADA JUBILAR PASSADA PER AIGUA

Ni la pluja que va fer acte de presència el dijous, 23 d’octubre, va poder amb les ganes dels pelegrins de recollir el testimoni que, amb el seu martiri, van deixar, ara fa 1750 anys, el primer bisbe conegut de Tarragona, Fructuós, i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi.
De Camprodon, Girona, van arribar 50 pelegrins amb una agenda molt completa. A les 10.30, van visitar la capella de Sant Fructuós, a la Catedral de Tarragona; a les 11, i a la capella de Santa Tecla, també a la Catedral, van prendre part en la Missa Jubilar que va presidir Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona; en acabar la ceremònia es van desplaçar fins al Pretori i l’Amfiteatre; i a la tarda, després d’un dinar en família a les instal·lacions del Seminari, es van desplaçar fins a la Necròpolis i al Conjunt Funerari Monumental de Centcelles.
De Tarragona, van arribar 35 alumnes de quart d’ESO del col·legi de les Carmelites. La seva jornada jubilar va incloure la visita a la capella de Sant Pau i la Major del Seminari; l’assistència a la projecció d’un DVD de l’Any Jubilar; la participació a la Missa Jubilar i la visita a l’Amifteatre.

UN NOU DISSABTE DE GRANS PELEGRINATGES EN EL MARC DE L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS

Dia a dia augmenta el nombre de pelegrins que han rebut la gràcia del Jubileu durant la celebració de l’Any Jubilar de sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques. El dissabte, 18 d’octubre, van ser un total de 273 pelegrins els que es van apropar fins a la ciutat de Tarragona per tal de recollir el testimoni que, ara fa 1750 anys, van deixar Fructuós, Auguri i Eulogi, amb el seu martiri. Ni tant se vols la fina pluja que va caure durant tot el dia a la ciutat de Tarragona, va aturar als pelegrins.
Els 273 pelegrins van arribar en 7 gruops diferents. De Navarra, o vinculats directament amb la Universitat de Navarra – institució on Mons. Jaume Pujol va ensenyar fins al seu nomenament com arquebisbe de Tarragona- van venir 53 membres de l’associació Alumni Navarrensis i 12 professors de la Facultat de Teologia de la mateixa Universitat. De Barcelona, van arribar els 55 feligresos de la parròquia de sant Àngel Custodi. De Tarragona, van prendre part 30 membres del grup Legió Ànimes Petites; 50 del Moviment Familiar Cristià – acompanyats pels Grups de Preparació al Matrimoni, els Grups de la Mare de Déu i l’Associació de Vidues-; i 20 feligresos de la parròquia de l’Argilaga. Tambés es va comptar amb la presència de 20 membres d el’Ordre Constantinià de sant Jordi, i el consell de la seva Delegació a Catalunya.
Tots els grups realitzaren, amb diferents horaris, un recorregut semblant de manera que els pelegrins varen poder conèixer la capella de sant Pau i la Major, al Seminari; l’amfiteatre, escenari, ara fa 1750 anys, del martiri que visqueren el primer bisbe conegut de Tarragona, Fructuós, i els seus dos diaques; Auguri i Eulogi; la Necrópolis i el Conjunt Funerari Monumental de Centcelles. Tot i que cada grup va tenir el seu particular recorregut jubilar – que va incloure una visita a algun dels llocs esmentats anteriorment- el punt de trobada per a tots ells va ser la Catedral de Tarragona. La Catedral va acollir, a les 11 del matí, la celebració de la Missa Jubilar, que va estar presidida per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, i concelebrada, conjuntament, amb Mossèn Miquel Barbarà, vicari general de l’arquebisbat de Tarragona; Mossèn Norbert Miracle, delegat d’Ensenyament de l’arquebisbat; i va comptar amb la presència dels rectors de les parròquies que realitzaven, el dissabte, el pelegrinatge.

UNA JORNADA JUBILAR DIOCESANA PER AL RECORD

«Prop de dues mil persones van assistir a un acte emotiu i memorable.» Així es podria resumir, en poques paraules, el que es va viure a la seu tarragonina el diumenge 26 d’octubre amb motiu de la jornada jubilar diocesana, un dels moments culminants de l’Any Jubilar en memòria del 1750 aniversari del martiri de sant Fructuós, bisbe de Tarragona, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques.
Va ser una ocasió gairebé irrepetible i sense precedents en què es va retre homenatge als sants i beats que són venerats a les dues-centes parròquies de la nostra arxidiòcesi; homenatge que es va materialitzar amb la presència de seixanta-un reliquiaris, tretze quadres, quatre imatges, dues banderes, una foto, un mural i una creu.

La pràctica totalitat dels preveres i diaques de l’arxidiòcesi es van fer presents en una cerimònia que va presidir el Senyor Arquebisbe i en què van participar gairebé dos mil fidels, entre els quals es trobaven també els pelegrins de l’arxiprestat de l’Anoia, de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat (es distingien pels seus mocadors blaus) i d’altres a títol particular (molts mocadors vermells), que es van sumar a la celebració.

La memòria dels sants i beats

El cant de l’assemblea el va sostenir el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, dirigits per Mn. Miquel Barbarà, juntament amb les corals i cantaires de les parròquies de Santa Maria de Vila-rodona, de Sant Pere de Riudecols, de Sant Pere de Cambrils, de Sant Pau de Tarragona i de Santa Maria de Guimerà. A l’ofertori van estrenar l’Himne a sant Fructuós, amb lletra i música de Mn. Joan Àguila i orquestració de Mn. Miquel Barbarà.

L’acte va començar amb una processó —que es va organitzar al claustre de la seu— amb tots els trofeus i símbols d’aquells que van ser testimonis de la fe i que són per als fidels del segle XXI ajut i exemple de fidelitat a Crist. La processó l’encapçalaven dotze joves, vestits de blanc, que portaven palmes, simbolitzant la munió de gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, salvades per la sang de l’Anyell (Ap 7,9-17). Quatre joves portadors de torxes simbolitzaven els evangelistes, els quatre vivents que envolten la Paraula (Ap 4,7-8). Després venia la creu, que —com va dir el lector— avui «és preciosa més que cap; cisellada en fusta per les mans de Mn. Jeroni Fàbregas, vicari de Vilabella, durant el temps de persecució, el qual morí el gener del 1939, donant testimoni de Jesucrist». A continuació venia la icona de santa Maria, reina de tots els sants, «que presideix el pelegrinatge de Déu i assumpta al cel resplendeix com un far d’esperança», a la qual seguien «el memorial dels nostres sants i santes, dels nostres benaurats i benaurades, germans nostres, intercessors nostres d’arreu de la nostra geografia eclesial».

Alternant amb el cant de la lletania dels sants, que dirigia el Sr. Jordi Guàrdia, el lector —Mn. Joaquim Gras, delegat diocesà per a les causes dels sants— anava fent una petita ressenya de cada sant, citava els llocs on se’ls invocava (sovint en més d’una parròquia) i demanava la seva intercessió, mentre els qui en portaven la relíquia o símbol, el mostraven.

Els reliquiaris, quadres, imatges i altres símbols eren agrupats per la seva pertinença en el santoral de l’Església universal i segons un ordre: sants apòstols i evangelistes, màrtirs, sants pastors, verges i confessors, i el mateix per als del santoral propi de l’Església de Tarragona.

A mesura que els trofeus de santedat eren presentats a l’assemblea, es dipositaven els reliquiaris a peu d’altar, i els quadres i els altres símbols, en un lloc preferent, a l’esquerra del presbiteri. Els portants tenien seient reservat al peu del retaule major, la qual cosa va fer variar l’habitual col·locació del cor i de l’orquestra, que, en aquesta ocasió, es van situar al creuer, a l’espai que hi ha davant la capella del Santíssim Sagrament.

La celebració eucarística pròpiament dita

Acabada la lletania, després que el Senyor Arquebisbe encesés l’altar i els memorials dels sants i beats i es cantés el Glòria, la celebració eucarística va seguir com és habitual.

En la seva homilia, Mons. Jaume Pujol, flanquejat per Mn. Francesc Gallart, degà del Capítol de la Catedral, i per Mn. Joan Anton Cedó, vicari episcopal de Tarragona, va començar dient: «De totes les celebracions de l’Any Jubilar que hem fet fins ara, aquesta d’avui serà entranyable i memorable especialment. Venim de la platja i de la muntanya, de tots els arxiprestats d’aquesta arxidiòcesi. I som a la Catedral primada, que és com la casa pairal, com la casa de tots. Hi hem vingut per celebrar la memòria dels servents de Déu. La gran entrada, amb les relíquies i les evocacions dels nostres sants, ha estat impressionat i solemne. Som poble de Déu que avança; altres ja han fet el camí abans que nosaltres, i uns altres més, per la misericòrdia de Déu, vindran darrere nostre.»

Més endavant va dir: «Avui celebrem com la festa de tots els sants de l’Església de Tarragona. El poeta antic Prudenci, en un bell vers, diu que l’Església de Tarragona és Mare de sants. Amb l’evocació de tants noms a través de la història queda patent de quina manera la gràcia de Crist és eficaç i capaç de transformar el cor d’homes i dones en cada temps i fer-ne fills i filles de Déu que han donat amb la seva vida testimoni admirable de l’evangeli, alguns fins al testimoni de la sang. De fet, han viscut el manament de l’amor: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament!”.» I va afegir que «La història de la santedat de la nostra Església, és una història d’amor».

El Senyor Arquebisbe va indicar també que «la santedat dels fidels de l’Església de Tarragona té un primer referent en el martiri de sant Fructuós i els seus diaques. La memòria del seu martiri aquest any és plena de la gràcia de l’Any Jubilar. I dic que és un primer referent perquè la santedat cristiana ha donat fruits martirials fins als nostres dies, com hem vist». Igualment, en un altre moment, va fer aquesta reflexió: «Els sants màrtirs, a través de les Actes del seu martiri, vénen a nosaltres predicant la paraula de Déu, i ens diuen: animeu-vos, feu memòria de l’Esperit que heu rebut i sigueu testimonis joiosos de la resurrecció del Crist. No podem romandre prostrats, com enyorant vés a saber què! Hem d’aixecar-nos amb l’ajuda de la gràcia i viure la fe amb renovada força.» I, tot seguit, es va fer aquesta pregunta: «Què vol dir això? Que hem de vèncer la temptació del desànim i, en canvi, ens hem de deixar portar per tot allò que l’Esperit de Déu inspira, per aquest Esperit que crea sempre vida nova, que engendra saba nova a l’Església, i li diu: “Allibera’t i deixa’t portar per mi”.»

Després, assenyalant el gran nombre de reliquiaris que hi havia a peu d’altar, Mons. Pujol va dir: «Tenim avui aquí al voltant de l’altar relíquies, penons, quadres… Hem anomenat tots els sants i beats venerats a la nostra arxidiòcesi. Però aquests noms només són uns pocs i no tenen proporció amb la multitud immensa d’homes i dones de la nostra arxidiòcesi que el Senyor ha glorificat. Són els nostres pares i familiars que s’han adormit en el Senyor i que viuen en el Regne. Són tants cristians, batejats en les nostres parròquies, que en aquest món han estimat Déu per damunt de totes les coses i han intentat estimar els germans, i així ho han ensenyat als seus fills. La memòria de tots aquests homes i dones la va esborrant la història, però no són oblidats per Déu, que els ha glorificat.»
El Senyor Arquebisbe va acabar la seva homilia tot demanant que els sants «intercedeixin sempre per nosaltres. I nosaltres, cerquem en tot de ser sants. Deixem que l’Esperit Sant ens santifiqui. Retorneu a casa amb el cor renovat i amb la voluntat de seguir el Crist. Ningú no és sant només per ell mateix, cal que ens deixem santificar per l’Esperit. Els sagraments són la font de la santedat. Els sants són la flor i el fruit de la Pasqua, siguem-ho també nosaltres».

Una celebració molt sentida

Després, la celebració va seguir amb unes corprenedores sensacions de devoció i d’emoció que la van fer singularment participada per una multitud que pocs esperaven que fos tan nombrosa. La joia es palpava en l’ambient i els cants s’enlairaven vibrants i plens de goig.

Acabada la cerimònia el Senyor Arquebisbe va saludar personalment —ja ho havia fet en la seva homilia— el grup de pelegrins de l’arxiprestat de l’Anoia i també els portants i els fidels que havien vingut de diversos indrets de l’arxidiòcesi per acompanyar els records dels seus sants.

Tot pensant en la petita història

A tall de curiositat, i per a la petita història, podem indicar que es van venerar les relíquies dels sants Joan Baptista (de la parròquia de Rodonyà), Andreu (de la Selva del Camp), Jaume (de Figuerola del Camp i de Belianes), Bartomeu (de Montferri i d’Albinyana), Maties (de Montblanc), Marc (de Maspujols), Magdalena (de Bonastre), Esteve (de Vila-seca), Llorenç (de Llorenç del Penedès i de Vila-rodona), Sebastià (de Guimerà, del Vilosell i dels Omellons), Gaudiós (de la Pobla de Cérvoles), Concordi (de Nalec), Feliu (de Constantí), Cosme i Damià (de Vallbona de les Monges), Bonifaci (de Vinaixa), Nicasi (del Catllar), Llúcia (d’Arbeca), Bàrbara (de Vallfogona de Riucorb), Margarida (de la Riera de Gaià), Úrsula (de Valls), Urcisina (de les religioses de la Companyia de Maria), Càndida (de Falset), Victòria (de Sant Martí de Maldà), Coloma (de Santa Coloma de Queralt), Maria Goretti (de Vimbodí), Martí de Tours (de Vilaverd), Antoni Abat (de les Borges del Camp), Francesc d’Assís (de Tarragona), Antoni de Pàdua (d’Altafulla), Roc (de Vilabella), Raimon de Penyafort (de Masllorenç), Vicenç de Paül (de Reus), Anibale Di Francia (dels pares rogacionistes), Josepmaria Escrivà (de la Prelatura de l’Opus Dei), Rosalia (de Torredembarra), Caterina de Siena (de les religioses Dominiques), Joana de Lestonnac (de les religioses de la Companyia de Maria), Tecla (de la Catedral), Fructuós (de la Catedral), Pere Ermengol (de la Guàrdia dels Prats), Pròsper (de la Catedral), Bernat Calbó (de Santes Creus), Antoni M. Claret (dels Claretians), Enric d’Ossó (de les religioses de la Companyia de Jesús), Joaquima de Vedruna (de les religioses Carmelites de la Caritat – Vedruna), i Maria Rosa Molas (de les religioses de la Consolació).
Igualment van ser portats a la seu tarragonina els reliquiaris dels beats Tomàs Capdevila (de Maldà), Antoni Perulles (de Cornudella de Montsant), Maria Calaf (de Bonastre), M. Josepa del Río (de les religioses Carmelites de la Caritat), Rosa Rull (de Falset), Bonaventura Gran (de Riudoms), Francesc Palau (de les religioses Carmelites Missioneres), i Manuel Domingo Sol (dels Operaris Parroquials).
Els quadres representaven els sants Llorenç (de la Pobla de Montornès), Pau (de Tarragona) i Fructuós (Lilla), i els beats Josep M. Badia (de Puigpelat), Alfons Sorribes (de Rocafort de Vallbona), Eusebi Forcades (de Reus), Antoni Llauradó (de Reus), Josep M. Vidal (de la Secuita), Antoni M. de Jesús (de l’Albi), Andreu Corsino (del Vendrell), Francesc Magí (de Mont-roig del Camp), Esperança de la Creu (de Vila-rodona), Maria del Refugi (de Vila-Rodona).
Les imatges van ser de la Mare de Déu i dels sants Josep, Miquel Arcàngel i Pere. Amb la seva fotografia es va recordar el beat Pau Bori (del Vilet), mentre la bandera simbolitzava les parròquies de Santa Maria de Cabra del Camp i de Sant Joan Baptista de Tarragona. Un mural va fer memòria de la figura del beat Gabriel de l’Anunciació (del Pla de Santa Maria).