Category Archives: Sense categoria

PROP DE 300 PELEGRINS PRENEN PART EN L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS

El diumenge dia 13 de desembre, un total de 280 pelegrins, de quatre grups diferents, van prendre part en l’Any Jubilar de Sant Fructuós.

La jornada, per als 50 membres de l’Associació de Pares d’Alumnes del Col·legi Cardenal Espinola, va començar a les 10 del matí quan van ser rebuts a les instal·lacions del Seminari. Mitja hora després van visitar, encara al Seminari, la capella major i la de Sant Pau. A les 11 en punt el grup va assistir a la missa jubilar que va presidir Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, amb el qual van concelebrar els rectors de les parròquies presents. En acabar la cerimònia el grup es va desplaçar fins al pretori, i, després, a l’amfiteatre, escenari, aquest darrer, del martiri que van viure, ara fa 1.750 anys, el primer bisbe conegut de Tarragona, Fructuós, i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi. Van tancar la seva jornada jubilar amb un dinar en família.

Aquest grup de pelegrins va compartir jornada amb els 100 feligresos de la Parròquia de Sant Pere Apòstol del Serrallo de Tarragona, que van començar a les 10 del matí, quan van ser rebuts a les instal·lacions del Seminari. A les 11 van prendre part en la missa jubilar, en la qual el Sr. Arquebisbe va administrar el sagrament de la confirmació a un grup de joves d’aquesta Parròquia de la ciutat, i, al final, el grup de joves recent confirmats es van fer una fotografia amb el Sr. Arquebisbe i amb el rector, Mn. Joaquim Gras, al peu de l’altar major de la Catedral, com a record de la jornada. En finalitzar la cerimònia, van visitar la Catedral, es van desplaçar fins a la capella de Sant Pau, al Seminari, i van posar punt i final al seu dia jubilar amb un dinar en família.

Un altre grup molt nombrós va ser el format pels 100 membres del Patronat Foc Nou, especialment destacats el diumenge 14 de desembre, ja que van ser els encarregats de fer la representació dels Retaules Vivents al claustre de la Catedral de Tarragona, a 2/4 d’1. Però a banda d’aquest acte destacat, els pelegrins del Patronat van començar la jornada, segons el seu programa, a les 9 del matí, a l’amfiteatre, on van fer lectura de les Actes. A les 11 van assistir a la missa jubilar i van tancar la seva jornada, després d’un dinar en família, coneixent la capella de Sant Pau que hi ha al Seminari.

30 membres d’Unió Democràtica de Catalunya també es van lligar el mocador de pelegrí al coll disposats a recollir el testimoni que, ara fa 1.750 anys, van deixar Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, amb el seu martiri. La seva jornada jubilar va incloure l’assistència a la missa jubilar de les 11 del matí; un recorregut per la Catedral de la mà d’Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic, que els va introduir en la història de la capella de Sant Fructuós; la visita a la capella de Sant Pau, al Seminari, i un dinar en família per cloure el seu dia.

PROP DE 250 PELEGRINS PRENEN PART EN L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS

El dissabte dia 13 de desembre, un total de 250 pelegrins, de dos grups diferents, van prendre part en l’Any Jubilar de Sant Fructuós.

La jornada, per a les 50 antigues alumnes del Col·legi Lestonnac de Cardedeu, va començar a les 10.30 del matí, quan van visitar la capella de Sant Pau del Seminari. A les 11 en punt, el grup va assistir a la missa jubilar que, en aquesta ocasió, va presidir Mn. Joaquim Fortuny, ecònom de l’Arquebisbat de Tarragona. En acabar la cerimònia el grup es va desplaçar fins al pretori i, després, a l’amfiteatre, escenari del martiri que van viure, ara fa 1.750 anys, el primer bisbe conegut de Tarragona, Fructuós, i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi. A la tarda, i després de dinar, van conèixer la necròpolis i el conjunt funerari monumental de Centcelles.

Aquest grup de pelegrins va compartir la missa amb 200 membres de l’organització ONCE, que celebraven, entre altres coses, la festivitat de Santa Llúcia, patrona seva.

GRAN ÈXIT DE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘D’ORIENT A OCCIDENT. EL CULTE DE SANT FRUCTUÓS DE TARRAGONA AL MÓN’

El paranimf del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va acollir, el dimarts 16 de desembre, la presentació del llibre ‘D’Orient a Occident: El culte de sant Fructuós de Tarragona al món’. L’acte va comptar amb les intervencions de Francesc Xavier Grau, rector de la URV; Andreu Muñoz, president de l’Associació Cultural Sant Fructuós (ACSF) i Francesc Xavier Rius, vicepresident de l’ACSF, i coordinadors del projecte; Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona; Josep Félix Ballesteros, alcalde de Tarragona; i Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat.

L’esmentada publicació – editada i coordinada per l’ACSF i patrocinada per l’Arquebisbat, la Diputació, i l’Ajuntament de Tarragona- ha estat editada en català, castellà i anglès. El llibre recull 57 llocs de culte de Sant Fructuós escampats per tot el món i que es distribueixen per les següents àrees geogràfiques: Espanya, França, Itàlia, Cuba i Uruguai. Són un total de 226 pàgines que contemplen la història, l’art i l’etnografia d’aquests llocs de culte acompanyats per fotografies a tot color.

El primer en prendre la paraula, davant el públic que omplia el paranimf —cal dir que en lloc preferent hi havia Mn. Miquel Barbarà, vicari general de l’Arxidiòcesi, i la Sra. Rosa Rosell, tinent d’alcalde de Cultura, Patrimoni Històric i Ensenyament— , va ser el Rector Magnífic, Dr. Francesc Xavier Grau. La màxima autoritat de la Universitat Rovira i Virgili va agrair la col·laboració que manté la institució educativa amb l’Arquebisbat i va presentar a la resta de ponents. El primer en fer ús de la paraula va ser Francesc Xavier Rius, vicepresident de l’ACSF, qui va explicar la metodologia de treball que havien dut a terme per a la preparació del llibre i va agrair als voluntaris participants en l’edició, la seva contribució.

Acte seguit, va ser Andreu Muñoz el qui va oferir als presents una síntesis històrica del culte a Sant Fructuós. Muñoz va donar als periodistes presents uns quants titulars fets: ‘el llibre obrirà les portes per entendre l’autèntica dimensió del martiri de l’il·lustre ciutadà de Tarragona, Fructuós’ o ‘aquesta publicació neix amb una vocació d’implementació’.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va voler fer un incís important, i va recordar que ‘D’Orient a Occident. El culte de Sant Fructuós de Tarragona al món’ pot servir per establir vincles entre Tarragona, i la Costa Daurada, amb tots els indrets que comparteixen devoció pel primer bisbe conegut de Tarragona.

L’alcalde de la ciutat va manifestar que ‘Tarragona se n’orgulleix de ser la seu dels tres màrtirs’.
En una intervenció molt sentida, Mons. Pujol va comentar que ‘l’aparició d’aquest llibre enriqueix el patrimoni cultural, artístic i espiritual de Tarragona’. El Senyor. Arquebisbe, en la mateixa línea, també va apuntar que ‘ l’Any Jubilar obre un camí per redimensionar el patrimoni de la ciutat’ i, a més, va voler agrair a l’ajuntament i a la Diputació ‘l’ajuda rebuda per a l’elaboració del llibre’. Mons. Jaume Pujol va cloure la seva intervenció desitjant un molt Bon Nadal a tots els presents.

En finalitzar l’acte, el públic assistent va poder adquirir el llibre que ja es troba a la venta en les llibreries de Tarragona.

LA LLUM DE LA PAU DE BETLEM ARRIBA A TARRAGONA

El diumenge 14 de desembre, per la tarda, l’amfiteatre de Tarragona va ser l’escenari de l’acte de rebuda de la Llum de la Pau de Betlem 2008. Es tracta d’una campanya a nivell europeu promoguda pels escoltes catòlics que consisteix en difondre una una flama, encesa prèviament per un infant a la cova de Betlem, coma símbol de pau i de fraternitat universal.

Enguany, a Catalunya, la rebuda s’ha fet a Tarragona i a l’amfiteatre amb motiu de l’Any Jubilar.

L’acte va començar amb una dinàmica mitjançant la qual es pretenia convidar tothom a compartir l’alegria de l’arribada del Nadal. Un noi i una noia, a l’arena de l’amfiteatre, exposaren diferents arguments proposant promouure els valors necessaris per tal que aquests moments d’alegria durin tot l’any, mentre que uns altres, des del públic, els replicaven amb contravalors, fent com una mena d’advocats del diable.

Després, va fer la seva entrada la Llum de la Pau portada per un grup d’escoltes que havien anat a cercar-la a Brussel·les, on havia arribat procedent de Betlem. Aleshores, un grup d’infants va anar encenent les llànties de les quals eren portadors, al temps que pronunciaven unes frases que eren altres tants desitjos de pau i de concòrdia. Tot seguit, aquests mateixos infants van anar encenent les llànties que portaven els membres de les diverses delegacions de tot Catalunya i d’arreu d’Espanya, així com de Portugal, Andorra i Gibraltar que s’havien atansat a l’amfiteatre per recollir la Llum de la Pau de Betlem i distribuir-la a nivell local en grups, comunitats, parròquies, escoles, hospitals, presons, llars d’avis, etc. uns dies abans de Nadal.

Un moment especialment emocionant va ser quan l’amfiteatre es va il·luminar amb la resplendor de centenars de llànties enceses.

A l’acte hi va assistir Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat, el qual va dirigir als presents unes paraules de salutació. També hi eren presents Mn. Miquel Barbarà, vicari general de la Arxidiòcesi, i nombrosos preveres de les més diverses procedències. L’Ajuntament de Tarragona estava representat per la Sra. Rosa Rosell, tinent d’alcalde de Cultura, Patrimoni històric i Ensenyament. També hi va assistir el coordinador del Secretariat Interdiocesà de Joventut de les diòcesis amb seu a Catalunya, el delegat Nacional dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, així com nombrosos delegats de Pastoral de Joventut, representants d’agrupaments i centres d’esplai. No cal dir que també hi assistiren un gran nombre de joves i nombrosos fidels que desitjaren sumar-se a l’acte que organitzaven els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i el Moviment Scout Catòlic.

12 DE DESEMBRE: MISSA JUBILAR EN LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE GUADALUPE «LA VIRGENCITA NO VIENE DE VISITA, SINO PARA QUEDARSE»

El 12 de desembre de 2008 restarà en els annals de la Catedral de Tarragona com el de l’arribada del quadre de la Mare de Déu de Guadalupe, patrona de Mèxic i de les Amèriques, rèplica exacta del que es venera al seu famós santuari a terres mexicanes. I, com va dir algú, “la Virgencita no viene de visita, sino para quedarse”, atès que s’ubicarà en una de les capelles de la Seu tarragonina, per a joia dels seus moltíssims devots.

El començament

La Catedral es va tornar a omplir com ja és habitual en aquest Any Jubilar dedicat a honorar la memòria dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, immolats a l’amfiteatre de l’antiga Tàrraco ara fa 1.750 anys. En aquesta ocasió, la major part de les persones que ocupàven la Santa Església Catedral Basílica Metropolitana y Primada procedien de diversos països llatinoamericans. Entre elles, el Senyor Cònsol dels Estats Units Mexicans, qui ocupava un lloc preferent junt a les autoritats locals que es van fer presents a l’acte litúrgic.

La cerimònia va començar amb una processó que encapçalava la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral, tot cantant l’himne a la Mare de Déu de Guadalupe, a la que seguia el gran quadre amb la “Emperatriz”, portat per la senyora Grace Reyes —responsable en bona part de l’èxit organitzatiu de la jornada— i el senyor Javier Villa “el Jaliciense”, cantor, que lluïa un vestit típic de l’Estat de Jalisco. Després, venien els preveres i diaques que precedien al Senyor Arquebisbe.

La celebració eucarística

La celebració eucarística va ser en tots els seus moments molt emotiva. Una emoció que es reflectia en infinitat de rostres, solcats per les llàgrimes. “La Virgencita está aquí” es repetia algun dels assistents, com si no s’ho acabés de creure i, sí, estava aquí. Així ho va remarcar el Senyor Arquebisbe en la seva homilia, en el decurs de la qual va anunciar que la Mare de Déu de Guadalupe tindria un lloc d’honor a la nostra Seu. Les paraules resulten insuficients per descriure l’expressió d’alegria que va il·luminar moltes cares.

L’homilia de l’arquebisbe Jaume, amb un llenguatge planer i profund alhora, va ser un cant a la integració. Va recordar que no hi havia distinció entre immigrants i autòctons, sinó que tots som fills de la mateixa Mare, i va dir que els nous tarragonins no havien de renunciar a la seva cultura, sinó enriquir-la amb la de la terra d’acollida.

L’emoció va pujar de to quan Javier Villa, amb la seva veu potent —el micròfon era més un guarniment que no pas una necessitat—, va entonar l’Ave Maria, de Schubert, davant la Mare de Déu. Certament, la música va tenir un gran protagonisme durant tota la celebració eucarística. Als habituals cants de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral, dirigits per mossèn Miquel Barbarà, i a les composicions que interpreta l’organista mossèn Miquel Castillejo, s’hi van afegir en aquesta ocasió els sons del “mariachi” Semblanza. Possiblement aquest 12 de desembre va ser el primer cop a la dilatada història de la Catedral que hi actuava aquest tipus de formació musical en un acte litúrgic. La fusió de les dues cultures es va produir en perfecta harmonia, com si la novetat no ho fos pas.

La comunió va ser un moment particularment intens. A més de rebre el Cos de Crist de mans del Senyor Arquebisbe o d’algun dels preveres concelebrants, els fidels aprofitaven la proximitat per reüllar la imatge de la Mare de Déu de Guadalupe. Les llàgrimes tornaven a rodolar per moltes galtes.

Abans de la benedicció final, un detall simpàtic: Monsenyor Jaume Pujol va canviar la mitra per un gran barret mexicà. Després, el “mariachi” va cantar Las mañanitas, com es fa a Mèxic quan algú celebra el seu sant —era el de la “Guadalupana”. En acabar, tothom —i no solament els fidels d’origen llatinoamericà— intentava apropar-se a la “Virgencita”, a la “Morenita”, a la “Emperatriz”. Mòbils, genuflexions, càmeres, tímids intents de tocar la imatge, llàgrimes, somriures… La devoció popular s’havia desfermat. “¡Mire, es igualita!”, deia una senyora a una altra. La signatura del cardenal Rivera, arquebisbe de Mèxic, i la del seu vicari general certificava l’exactitud del facsímil.

L’espectacle final

Però encara hi va haver més. Com que al Santuari de Guadalupe els actes religiosos tenen la seva continuació amb actes populars, Tarragona no podia ser menys i, a la mateixa Catedral, en un empostissat situat a l’interior mateix del temple, davant la porta principal, es va desenvolupar un bonic festival folklòric. Els participants a la missa havien esdevingut ara espectadors, formant una mena de rotllana a l’entorn de l’escenari on, presentats pel senyor Jordi Freixa —responsable de la part artística de la jornada—, van actuar el “mariachi” Semblanza, el cantor Javier Villa, el grup de dansa México Lindo, i el cantor Rodolfo Murga. Va ser un espectacle ple de força i color, seguit amb entusiasme pels espectadors els quals, sense distinció d’edats, es van deixar endur per les airoses i sentides interpretacions. Va tancar l’exhibició el mateix senyor Jordi Freixa, qui va oferir un deliciós popurri de cançons llatinoamericanes.

Tothom va sortir content de la Catedral. Passant, vam sentir que un xicot —mentre es fregava les mans pel fred que feia al Pla de la Seu— deia a un altre: “El próximo no serà Año Jubilar… ¿Tú crees que harán una fiesta así?” I l’altre noi va respondre: “¿Y por qué no? ¡Claro que sí!”

Al dia següent, la premsa es feia ressò de la cerimònia. Diari de Tarragona, per exemple, ho publicava en portada i a la secció “Barómetro”, amb signe ascendent, escrivia: “Jaume Pujol, arzobispo de Tarragona. La Catedral contará a partir de ahora con una réplica de la Virgen de Guadalupe mexicana, un fiel reflejo de la integración de culturas por parte del Arzobispado”.

TARRAGONA, SEU DEL DIACONAT PERMANENT DE LES DIÒCESIS ESPANYOLES DURANT QUATRE DIES

Tarragona ha acollit, des del passat divendres 5 de desembre i fins el dilluns 8, la XXIII Trobada- Pelegrinació dels Diaques Permanents de les Diòcesis Espanyoles, una trobada que ha reunit a un total de 75 diaques, acompanyats per familiars. Es tracta de la segona vegada en 23 anys que aquesta reunió es du a terme en territori català i el motiu pel qual enguany s’ha fet a Tarragona és per la celebració de l’Any Jubilar de Sant Fructuós, bisbe, i Sant Auguri i Sant Eulogi, diaques.
L’atapeïda agenda de la trobada va començar el divendres, 5, a les 7 de la tarda, quan es va donar per inaugurada la XXIII Trobada- Pelegrinació. El dissabte 6 va començar amb la lectura, a l’arena de l’amfiteatre, de les Actes del martiri dels tres sants tarragonins. Aquesta celebració va estar presidida per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, Mons. Josep Vilaplana, membre de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola i bisbe de Huelva, i Mons. Bernardo Álvarez, bisbe de Tenerife,i responsable de la Comissió pel Diaconat. La lectura de les Actes va anar precedida d’una introducció històrica a l’emplaçament en el qual es trobaven els presents, a càrrec d’Andreu Muñoz, arqueòleg i director del Museu Bíblic de Tarragona. En acabar aquest acte, els presents van marxar en processó cap a la Catedral de Tarragona. Durant el seu recorregut varen ser nombrosos els transeünts que es van interessar per la comitiva que marxava en processó i el motiu de que es dugués a terme aquesta. En arribar a la Catedral, es van disposar a celebnrar la Missa Jubilar, a l’altar major, presidits per Mons. Pujol, qui va concelebrar, conjuntament, amb Mons. Vilaplana, Mons. Álvarez, els rectors de les parròquies de pelegrinatge, i l’inestimable ajuda de tots els diaques participants en la trobada. A més a més, van sostenir el cant de l’assemblea membres del Cor d’Amics de la Catedral, dirigits per Mossèn Miquel Barbarà, vicari general de l’Arxidiòcesi.
En acabar la ceremònia, es van desplaçar tots fins al Paranimf del Seminari Pontifici, on van assistir a la primera ponència de la trobada: ‘Vocació martiria-testimonial del diaca’ a càrrec de Mossèn Rafael Serra, Doctor en Sagrada Litúrgia i Delegat diocesà de Litúrgia de l’Arquebisbat de Tarragona. La ponència de Mossèn Serra va anar precidida per unes breus paraules de Mons. Álvarez el qual va tocar, de ple, part de l’exposició de Mossèn Serra i d’aquesta manera, va provocar la consegüent broma de Mossèn Serra qui va arrancar les primeres rialles d’un públic disposat a gaudir de la xerrada.
La segona conferència del dia, al mateix escenari que la primera, va anar a càrrec del Doctor Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, i va tractar el tema: ‘Relació bisbe-diaca: relació entre el ministeri apostòlic i el ministeri diaconal’.
Al dia següent, diumenge, els participants a la trobada van realitzar una visita al Monestir de Poblet i, a la tarda, al santuari de Misericòrdia, a Reus. El dilluns 8, Festa de la Immaculada Concepció de Maria, i després de celebrar l’Eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe, es va posar punt i final a la XXIII Trobada Peregrinació

de Diaques.

LA DIVINA LITÚRGIA EN RITU CATÒLIC BIZANTINO-UCRAÏNES, UNA CERIMÒNIA INOBLIDABLE

La tarda del diumenge 7 de desembre la Catedral de Tarragona es va omplir amb els sons de la divina litúrgia en ritu catòlic bizantinoucraïnès, a la qual va assistir un gran nombre de persones procedents d’Ucraïna i d’altres indrets de l’Europa de l’Est.

Les campanes de la seu tarragonina van repicar alegrement convocant els fidels a una celebració eucarística que va resultar senzillament corprenedora. De mica en mica la Catedral es va anar omplint de persones desitjoses de participar en aquest solemne acte litúrgic, convocat especialment amb motiu de l’Any Jubilar de sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques.

Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, va participar en la divina litúrgia. L’acompanyaven, a banda i banda de la seu, Mn. Miquel Barbarà, vicari general de l’arxidiòcesi, i Mn. Josep Maria Serra, canonge de la seu metropolitana i primada. També hi eren presents alguns preveres de l’arxidiòcesi.

Mn. Pere Casanovas, assistit per un prevere i per un diaca ucraïnesos, va oficiar la missa segons el ritu catòlic bizantinoucraïnès. Va ser una cerimònia impressionant per diversos motius: per la commovedora dimensió mistèrica i d’adoració de la divina litúrgia i pel recolliment i el fervor amb què era seguida pels fidels. El silenci, trencat només per la veu del celebrant i els cants litúrgics, era quelcom viu, palpable. Les llàgrimes corrien pels rostres —de trets eslaus— de molts dels assistents, visiblement emocionats.

El Senyor Arquebisbe va pronunciar una sentida homilia, la qual anava essent traduïda a l’ucraïnès per Mn. Casanovas. Cal indicar que la missa es va fer en llengua catalana i els emotius cants en llengua ucraïnesa.

El moment de la comunió, sota les dues espècies, també va ser un moment d’intensa emoció en veure la devoció amb què els fidels acudien a rebre el sagrament.

La cerimònia va acabar amb unes paraules d’agraïment de l’oficiant i, aprofitant l’avinentesa de l’Any Jubilar, amb un cant de felicitació, una de les formes de comiat de la missa segons el ritu catòlic bizantinoucraïnès quan s’escau algun aniversari remarcable.

Sens dubte, entre els molts moments notables de l’Any Jubilar, aquest solemne acte litúrgic, dedicat expressament als catòlics de l’Europa de l’Est, no serà precisament d’aquells que s’obliden fàcilment.

TARRAGONA ACOLLIRÀ LA XXIII TROBADA-PELEGRINATGE DELS DIAQUES PERMANENTS DE LES DIÒCESIS ESPANYOLES

Els dies 5, 6, 7 i 8 de desembre Tarragona es transformarà en la seu estatal dels diaques permanents de les diferents diòcesis espanyoles pel fet d’acollir la XXIII Trobada-Pelegrinatge que fan des del 1985 i que, enguany, arriba fins a la capital del Tarragonès amb motiu de l’Any Jubilar de sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques.
Per a donar més detalls d’aquesta trobada i, de passada, apropar la figura del diaca a la gent, Mn. Estanis Figuerola, director del Secretariat per al diaconat permanent, i Mn. Josep Manel González, membre de la comissió permanent del mateix secretariat, van oferir, el dimecres 3 de desembre, una roda de premsa a les instal·lacions de la casa de l’Arquebisbat.
Mn. Figuerola va ser el primer a prendre la paraula, i va comentar que, per a aquesta trobada, la segona que es fa en territori català —l’anterior la va acollir Barcelona «ara fa 16 o 18 anys»— s’esperen un total de 145 persones —«una xifra molt elevada», segons van confirmar tant Mn. Figuerola com Mn. González—, dividides en 75 diaques provinents de 25 de les 70 diòcesis que hi ha al territori espanyol, 10 o 12 candidats al diaconat, i la resta, esposes, fills, germans i germanes dels diaques. Precisament aquest punt va ser un dels que més va atraure l’atenció dels mitjans presents, ja que, segons Mn. González, «la figura del diaca és poc coneguda» i volen que aquesta trobada «serveixi per apropar-la a la gent i, si pogués ser, augmentar-ne les vocacions». De diaques permanents n’hi ha de cèlibes i de casats. En tota la tradició del diaconant es poden ordenar homes casats, però un cop ordenats diaques ja no es poden casar.
La iniciativa que la ciutat de Tarragona, amb motiu de l’Any Jubilar, acollís l’encontre, i el principal impulsor ha estat Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona.
Un dels principals actes de la trobada es durà a terme el dissabte 6 de desembre a dos quarts de deu del matí, a l’arena de l’amfiteatre. Trepitjant el mateix escenari on el primer bisbe conegut de Tarragona i els seus dos diaques van oferir el seu sacrifici, els diaques participants en la trobada, presidits per Mons. Pujol, Mons. Josep Vilaplana, membre de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola i bisbe de Huelva, i Mons. Bernardo Álvarez, bisbe de Tenerife, llegiran les actes del martiri dels sants tarragonins. Aquest acte, obert a tothom qui hi volgui assistir, vol representar la unió del poble de Déu, des dels bisbes fins al darrer acabat de batejar. En processó aniran a la Catedral i participaran en la missa Jubilar, presidida pel Sr. Arquebisbe de Tarragona. Amb una agenda molt completa per als tres dies, destaquen també la visita que faran el diumenge al matí al monestir de Santa Maria de Poblet i a la tarda al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus. A més a més, tenen previstes tres conferències.

UN CENTENAR D’ALUMNES DE REUS PRENEN PART EN L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS

90 alumes de segon de ESO del Col·legi Sant Josep, de Reus, van prendre part, el dijous 27 de novembre, en l’Any Jubilar de Sant Fructuós que, des del passat 21 de gener, se celebra a la ciutat de Tarragona.
La jornada, per aquest nombrós grups de nois i noies, va començar a les 10 del matí, quan van ser rebuts a les instal·lacions del Seminari. Ja equipats, van visitar la capella de Sant Pau abans de desplaçar-se fins a la Catedral, on van conèixer la capella de Sant Fructuós. A les 11 en punt, el grup va assistir a la Missa Jubilar que, en aquesta ocasió i a la capella de Santa Tecla, va presidir Mossèn Josep Maria Serra. En acabar la cerimònia el grup es va desplaçar

fins al Pretori i, després, l’Amfiteatre escenari, aquest darrer, del martiri que visqueren, ara fa 1750 anys, el primer bisbe conegut de Tarragona, Fructuós, i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi.

UN CENTENAR D’ALUMNES DE SANT CUGAT PRENEN PART EN L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS

94 alumes de primer i segon de Batxillerat del Col·legi El Pinar, de Sant Cugat del Vallès, van prendre part, el dimarts 25 de novembre, en l’Any Jubilar de Sant Fructuós que, des del passat 21 de gener, se celebra a la ciutat de Tarragona.
La jornada, per aquest nombrós grups de nois i noies, va començar a les 10.30 del matí, quan van ser rebuts a les instal·lacions del Seminari. Mitja hora després, a les 11 en punt, el grup va accedir a la Catedral de Tarragona on, a la capella de Santa Tecla, van assistir a la Missa Jubilar que, en aquesta ocasió, va presidir Mossèn Josep Maria Serra. En acabar la cerimònia el grup es va desplaçar fins al Pretori i, després, l’Amfiteatre escenari, aquest darrer, del martiri que visqueren, ara fa 1750 anys, el primer bisbe conegut de Tarragona, Fructuós, i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi.