Category Archives: Sense categoria

CLAUSURA DE L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS DE TARRAGONA

Nota de Secretaria General i Cancelleria

La Santa Seu, a través de la Penitenciaria Apostòlica, atenent la petició del Sr. Arquebisbe, doctor Jaume Pujol Balcells, ha concedit que l’Any Jubilar de Sant Fructuós de Tarragona s’estengui fins al dia 25 de gener de 2009 inclusivament.
En execució del rescripte de la Penitenciaria Apostòlica, el Sr. Arquebisbe ratifica, amb decret de 21 d’octubre de 2008, com a data de clausura del present Any Jubilar l’esmentada data de 25 de gener de 2009, solemnitat de la Conversió de sant Pau, apòstol, patró principal de l’arxidiòcesi de Tarragona. Fins a la referida data, per tant, els fidels podran rebre el do jubilar amb les degudes condicions, tal com estableix el decret diocesà de 19 de febrer de 2008.

Tarragona, 21 d’octubre de 2008

L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS FARÀ MEMÒRIA, A LA CATEDRAL DE TARRAGONA, DE TOTS ELS SANTS I BEATS DE L’ARXIDIÒCESI

El diumenge 26 d’octubre Tarragona es prepara per a viure un dia molt especial: la jornada jubilar diocesana. La trobada consisteix en una celebració de l’eucaristia en què es farà memòria dels sants i beats invocats a la nostra arxidiòcesi.
Els detalls d’aquesta trobada els van presentar, en roda de premsa, el dimecres 22 d’octubre, a les instal·lacions de la casa de l’Arquebisbat, el Sr. Arquebisbe i Mn. Miquel Barbarà, vicari general. El prelat va ser el primer a prendre la paraula, i va explicar, a la representació dels mitjans de comunicació presents a l’acte, que «amb aquesta activitat, dins el marc de la celebració de l’Any Jubilar, volem aconseguir que tots els cristians s’hi sentin representats».

La gènesi d’aquest acte es troba en un viatge que, fa un parell d’anys, va realitzar Mn. Barbarà a la ciutat d’Avinyó, agermanada amb Tarragona. «Ens havien convidat a la “festa de la sentedat’’, va explicar, «i vam quedar molt contents en veure l’entusiasme que aquella jornada despertava entre els presents.»

Mn. Barbarà va ser, també, l’encarregat de donar els detalls sobre el transcurs d’aquesta particular jornada jubilar: «De 4 a 5 de la tarda, al claustre de la Catedral, es reuniran les parròquies participants per tal d’organitzar-se en processó. A les 5, entraran a la Catedral. La processó estarà presidida pel Sr. Arquebisbe, que anirà acompanyat dels concelebrants. Acte seguit, entraran les parròquies, que aniran darrere d’una creu molt especial: es tracta d’una creu que va fer Mn. Jeroni Fàbregas, de Vilabella, el darrer capellà assassinat l’any 1939. Precedint les parròquies hi aniran 12 nois i noies, vestits de blanc i amb palmes, i un diaca que portarà la paraula de Déu, envoltat de quatre torxes que simbolitzen els quatre evangelistes.»

Mn. Miquel va aprofitar, també, per destacar tres dels actes que s’esdevindran properament, dins la nodrida agenda de l’Any Jubilar: la missa en ritu hispànic que es farà el proper 30 d’octubre a les 8 del vespre —el ritu hispànic és el que s’emprava en el primer mil·leni—; la missa en ritu bizantino-ucraïnès, el 7 de desembre a les 6 de la tarda, a la qual es convida els immigrants de l’Europa de l’Est, i la missa en la festa de la Mare de Déu de Guadalupe, el 12 de desembre, a les 8 del vespre, que està despertant molt d’interès entre el col·lectiu d’immigrants llatinoamericans del territori.

LES MISSES JUBILARS DEL CAP DE SETMANA ESDEVENEN UN FENOMEN DE MASSES

Aplegar més de mil persones en una celebració litúrgica a la Catedral abans estava reservat a ocasions més o menys assenyalades. Ara, ja és una cosa habitual a les misses jubilars del dissabte i del diumenge, on, com a mínim, es contabilitza un miler llarg de persones.

Aquestes misses, a causa dels mocadors de coll dels pelegrins, tenen un caire festiu i multicolor. El dia 19 d’octubre, per exemple, es veien barrejats el vermell dels pelegrins que formaven l’expedició del Gogistes catalans i dels pares i mares dels alumnes dels col·legis Aura i Turó, amb el blau de les senyores i acomopanyants de la congregació de la Soledat, amb el verd de les pelegrines de l’Associació de vidues de Barcelona; això, sense contar els nombrosos pelegrins individuals que, amb els “foulards” també blaus, vermells i verds, no es podien ubicar en cap grup concret malgrat la coincidència de colors. I no oblidem les nombroses persones que venen a gaudir del do del Jubileu, però no passen per l’Oficina del Pelegrí.

Aquestes notes de color es poden veure per tota la ciutat: al Pla de la Seu, escoltant les explicacions dels guies; a la capella de Sant Pau, venerant la imatge de l’apòstol que va portar la fe cristiana a casa nostra; al Pretori, seguint l’itinerari dels Sants Màrtirs tarragonins; o, a l’Amfiteatre, pregant i emocionant-se escoltant la lectura de les Actes martirials.

La Catedral és cada dia un esclat de joia i de fe que s’accentúa els caps de setmana. El del dia 19 va coincidir amb el Diumenge Mundial per a la Propagació de la Fe, el popular Domund, i el Senyor Arquebisbe, en la seva homilia, va aprofitar per demanar a Déu que a Tarragona floreixin les vocacions, fins i tot les missioneres. En un altre moment, va recordar que l’Any Jubilar contempla també l’atenció als més pobres i marginats i va encoratjar tothom que ajudin els Projectes Socials endegats: el manteniment de la Casa d’acollida “Sant Auguri”, destinada a atendre els transeünts i sense sostre; la posada en marxa dels projectes ideats pels missioners diocesans a Rwanda i al Congo; i el suport als cristians de Terra Santa. Igualment va demanar pregar per les comunitats cristianes que ara mateix pateixen persecució a causa de la seva fe.

Cal dir que aquestes eucaristies es caracteritzen per ser molt participades, a la qual cosa contribueix el cor dels diumenges dels Amics de la Catedral, que dirigeix habitualment Mn. Miquel Barbarà, i que té cura de sostenir el cant de l’assemblea.

EXITOSA ESTRENA MUNDIAL DEL POEMA SIMFÒNIC FRUCTUOSI NATALICIA, DEL MESTRE FRANCESC BONASTRE

El mestre Francesc Bonastre, un dels millors musicòlegs i compositors actuals, va assolir un gran éxit a l’estrena del seu poema simfònic Fructuosi natalicia, compost amb motiu del 1.750è aniversari del martiri dels sants Fructuós, bisbe de Tarragona, i Auguri i Eulogi, diaques. El concert estava patrocinat per l’Ajuntament de Tarragona.
La Catedral de Tarragona va ser l’escenari el 18 d’octubre de 2008 de l’exitosa estrena mundial, on el Dr. Francesc Bonastre, montblanquí, va aconseguir —si se’ns permet parafrasejar una referència a sant Fructuós— una triple corona: l’èxit musical abans esmentat, omplir la Seu en una data no gaire adequada com és un divendres al vespre; i vèncer la tradicional fredor del públic tarragoní, el qual va vibrar d’entusiasme amb la ben construïda composició.

Abans de l’estrena, el mestre Bonastre va fer una explicació de en què consistia l’obra que tot seguit s’escoltaria en la interpretació de la soprano Begoña López i de l’orquestra Camerata XXI. En el seu parlament d’introducció, l’autor no se’n va estar de retre un càlid homenatge al seu professor, l’inoblidable Mn. Francesc Tàpies, canonge i mestre de capella de la Catedral tarragonina, a qui va dedicada espiritualment l’obra. També va voler regraciar especialment la gentilesa del Senyor Arquebisbe Metropolità i Primat, Mons. Jaume Pujol, en honorar-lo amb l’encàrrec d’aquesta obra, i del Senyor Vicari General, Mn. Miquel Barbarà per la seva generositat i atenció. Ambdós personatges esmentats seguiren el concert des del primer banc.

El poema simfònic consta de quatre moviments, que s’interpreten seguits. El primer es basa en el tema musical de l’himne dels màrtirs, Sanctorum meritis, a manera de processó que arriba a un clímax i es fon telescòpicament, amb una breu glossa del Jesus, factus in agonia de mossèn Francesc Tàpies. El segon moviment introdueix cèl·lules temàtiques dels Goigs de Sant Fructuós; el tercer és un tema amb variacions sobre el Discite a Me. I en el quart i darrer apareix el cant, sobre textos medievals de l’Antifoner de Montblanc del segle XIV, on es narra el martiri de Sant Fructuós.

El mateix Francesc Bonastre va dirigir l’orquestra Camerata XXI amb l’estil propi dels autors, amb batuta clara i segura, aconseguint treure un magnífic so d’una orquestra que va demostrar un cop més perquè és una de les millors de l’Estat i també de les de major projecció de futur.
La intervenció de la soprano Begoña López en el quart moviment va tenir tota l’emoció que la partitura requeria, demostrant unes notables condicions vocals i interpretatives.

L’obra, sens dubte, està cridada a ser una de les grans aportacions culturals d’aquest Any Jubilar. La seva unitat temàtica ha estat possible —com va dir l’autor en la presentació— “gràcies a l’extraordinària ductilitat i riquesa harmònica i contrapuntística dels temes musicals del veritable cantor de Sant Fructuós, mossèn Francesc Tàpies”. Caldria afegir, però, que el mestre Bonastre va saber retre homenatge a Mn. Tàpies sense deixar de ser ell mateix.
El públic va acollir amb una atronadora ovació el final del poema simfònic i va obligar els intèrprets a fer un “bis” amb el quart moviment.

Després, el Senyor Arquebisbe i el Senyor Vicari General van pujar a l’empostissat per tal d’agrair a l’autor i als intèrprets l’inoblidable estrena. El prelat va lliurar al mestre Bonastre la medalla de l’Any Jubilar com a record de tan memorable ocasió.

A la segona part l’orquestra Camerata XXI, ara sota la direcció del seu titular Tobias Gossmann, va oferir una excel·lent versió de la Sinfonia núm.1 en Re M (D.82) de Franz Schubert. Gossmann va saber conjugar la precisió alemanya amb la sensibilitat vienesa. El públic va obligar també a “bisar” el quart moviment.

PROP DE MIL PELEGRINS PRENEN PART EN L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS

Plena de gom a gom. Aquest és l’aspecte que presentava la Catedral de Tarragona el dissabte 11 d’octubre a les 11 del matí durant la celebració de la missa jubilar.

Un mar de mocadors blaus, verds i vermells confirmaven que el pelegrinatge a Tarragona per recollir el testimoni dels tres màrtirs, Fructuós, Auguri i Eulogi, és més present que mai. En total, van ser sis grups organitzats —més de vuit-cents pelegrins— els que el dissabte 11 d’octubre van rebre la gràcia del Jubileu.
El més nombrós va ser el del bisbat de Vic, amb Mons. Romà Casanova al capdavant de dos-cents cinquanta pelegrins arribats de la capital d’Osona. De l’arxiprestat de la Selva de Girona van venir dos-cents set pelegrins, i cinquanta-cinc de la Parròquia de Sant Josep de Girona. De Barcelona, cinquanta membres de l’Obra Cultural Mariana i dos-cents cinquanta feligresos de la Parròquia de Santa Joaquima de Vedruna. A tota aquesta important presència de pelegrins cal afegir-hi els dotze membres de la pastoral penitenciària de l’arxidiòcesi. El programa de la jornada jubilar de tots aquests grups va tenir un punt en comú: l’assistència a la missa jubilar de les 11 del matí. La cerimònia va estar presidida per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, i concelebrada per Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic; Mn. Miquel Barbarà, vicari general de l’arquebisbat de Tarragona, i la resta de rectors de les diferents parròquies presents a la celebració.

D’altra banda, el programa de tots ells va incloure la visita a les capelles de Sant Pau i Major del Seminari; el recorregut —per torns a causa del gran nombre de pelegrins presents— per la capella de Sant Fructuós de la Catedral; la visita al pretori i l’anada a l’amfiteatre, escenari, aquest darrer, del martiri, ara fa 1.750 anys, que van patir Fructuós, Auguri i Eulogi. A l’amfiteatre, acompanyats per diversos guies, van procedir a la lectura de les Actes martirials.

EL SENYOR ARQUEBISBE BENEEIX EL PENÓ DELS PESSEBRISTES

El diumenge 12 d’octubre pel matí la catedral de Tarragona es va omplir dos cops per una munió de persones desitjoses d’assistir a les celebracions eucarístiques que va presidir el Senyor Arquebisbe.
La primera va aplegar més de mil persones, 400 de les quals formaven part del pelegrinatge jubilar dels pessebristes de Catalunya i de Balears que s’aplegaren a la seu per retre homenatge a sant Fructuós, bisbe, i a sant Auguri i sant Eulogi, diaques.

En la seva homilia, Mons. Jaume Pujol va felicitar, en el decurs de la seva bonica homilia, els pessebristes per la seva formosa tasca, tot dient que “porten Jesús a totes les cases”. També els va encoratjar a continuar amb aquesta activitat, la qual constitueix una veritable catequesi. Igualment va manifestar que aquesta tradició, tan arrelada a casa nostra, s’hauria de propagar, ja que —com ho va fer ja sant Francesc d’Assís, el primer pessebrista— era una forma d’atansar a tothom el misteri d’un Déu que ens estima tant que va acceptar encarnar-se i ser igual en tot a nosaltres, menys en el pecat. Igualment va tenir un record per a l’Associació Pessebrista de Tarragona (APT), la qual celebra enguany el 80è aniversari de la seva fundació, i va manifestar la seva gratitud pel pessebre que cada any construeixen a la Catedral.

En acabar la celebració eucarística, en Senyor Arquebisbe va procedir a la benedicció del penó de l’APT i també a les seves petites portants. Una cinta brodada commemorativa va ser lliurada al prelat, el qual va agrair el detall amb mostres de viva satisfacció.

ALUMNES DEL COL·LEGI DE LES CARMELITES PRENEN PART EN L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS

Prop d’un centenar d’alumnes del Col·legi de les Carmelites es van apropar, el divendres 10 d’octubre, a la figura de sant Fructuós. Els joves estudiants de la ciutat de Tarragona es van penjar el mocador jubilar al coll i es van disposar a recollir el testimoni que, ara fa 1750 anys, Fructuós, Auguri i Eulogi, oferiren amb el seu martiri. Els alumnes van començar la seva jornada jubilar al Seminari, a dos quarts de deu del matí, on van visionar el dvd divulgatiu de l’Any Jubilar i van dur a terme una plegaria conjunta. A les 11, van assistir a la Missa Jubilar, a la capella de sant Fructuós, de la Catedral de Tarragona. Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, va presidir la missa.

240 PELEGRINS PRENEN PART EN L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS, BISBE, I SANT AUGURI I SANT EULOGI, DIAQUES

L’Any Jubilar de sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques, va començar el darrer quadrimestre rebent nombrosos grups de pelegrins i amb una agenda plena d’actes. Concretament, el dimecres 1 d’octubre la Catedral de Tarragona va acollir un total de 240 pelegrins disposats a rebre la gràcia del Jubileu.

Aquest nombrós pelegrinatge sorgia de la visita de quatre grups diferents: tres de Tarragona i un de Barcelona.

De la capital del Tarragonès van venir 45 alumnes de 3r d’ESO del Col·legi de les Carmelites i un total de 100 estudiants arribats dels cursos de 1r i 2n d’ESO del Col·legi Maria Rosa Molas de Reus. De Barcelona va venir una nombrosa delegació: vuitanta pelegrins de les Germanetes dels Pobres. A títol personal, van realitzar el recorregut de l’Any Jubilar, quinze pelegrins de Tarragona.

Tot i que el recorregut va ser molt semblant per als quatre grups —visita a la capella de Sant Pau i Major del Seminari; celebració de la missa jubilar a la Catedral de Tarragona i visita al pretori i l’amfiteatre—, sí que el vessant pedagògic va estar molt present en la visita dels escolars tarragonins i dels estudiants reusencs. Els alumnes del Col·legi de les Carmelites de Tarragona van veure, abans de començar la seva jornada, el DVD informatiu de l’Any Jubilar, i els estudiants del Maria Rosa Molas van visitar el Museu Bíblic, on s’hi ha instal·lat una nova edició del Camp d’Aprenentage, encara no obert al públic.

ELS PELEGRINS RUSSOS DE L’ANY JUBILAR DE SANT FRUCTUÓS, MOLT SATISFETS PER LA REBUDA DE TARRAGONA

L’Any Jubilar de Sant Fructuós va acomiadar el mes de setembre amb la visita d’uns pelegrins vinguts de molt lluny: una representació de l’arxiprestat de la Mare de Déu de Moscou.

Els trenta pelegrins van posar punt i final a deu dies de pelegrinatge arreu d’Europa amb la seva visita a Tarragona. La intenció de conèixer Tarragona era poder recollir el testimoni que, ara fa 1.750 anys, els màrtirs tarragonins —Fructuós, Auguri i Eulogi— van mostrar amb el seu compromís. La figura de sant Fructuós és representativa tant per als ortodoxos —majoritaris a Rússia— com per als cristians. Tal i com va apuntar l’organitzadora del grup, entre els visitants russos hi havia molts matrimonis mixtos —formats per ortodoxos i cristians.
El programa de la visita dels pelegrins moscovites va incloure la participació en la missa jubilar, presidida per Mn. Miquel Barbarà, vicari general de l’Arquebisbat de Tarragona, a les 12 del migdia a la capella de Sant Fructuós de la Catedral de Tarragona. Mn. Barbarà va desitjar, en un discurs escrit en rus que va ser molt ben rebut pels presents, que «la gràcia dels tres màrtirs tarragonins acompanyi els pelegrins sempre».

Després de la missa, els membres de l’arxiprestat de la Mare de Déu de Moscou van visitar la Catedral i es van desplaçar a la capella de Sant Pau, al Seminari. Posteriorment van celebrar un dinar en família al menjador del Seminari. A la tarda, abans de tornar a Moscou, van conèixer l’amfiteatre, escenari del martiri del sants tarragonins.