QUE LA CATEDRAL S’OMPLI DE GOM A GOM JA NO ÉS NOTÍCIA
Ho sentirem passant. El passat 15 de novembre, al pla de la Seu, una senyora preguntava a una altra: «Perdoni, què passa avui a la Catedral? Que hi ha una trobada, potser? Què hi fa tota aquesta gentada amb mocadors de colors?» I l’altra va contestar: «Ah, no passa res. Cada cap de setmana és així i els altres dies també s’hi veu molta gent, sobretot escolars. És que a Tarragona celebrem l’Any Jubilar de Sant Fructuós, sap?» No sabem com devia seguir la conversa, però sí que palesava el fet que la Catedral sovint es queda petita per l’afluència de pelegrins o d’escolars que vénen a conèixer la figura dels sants màrtirs i esdevenen pelegrins.
La setmana del 10 al 15 va veure com l’itinerari dels pelegrins el feien els alumnes de diferents cursos del Col·legi del Sagrat Cor (Tarragona) o del Col·legi del Pinar (Sant Cugat del Vallès), els quals es van barrejar amb els components del «Taller Tèxtil Manolo Allué». De dilluns a divendres, la Catedral i l’amfiteatre van ser els escenaris principals on els escolars van conèixer qui eren els sants Fructuós, Auguri i Eulogi i què havien fet. També van assistir, amb atenció exemplar, a les celebracions de l’eucaristia jubilars. El pla de la Seu i les escales que hi porten van esdevenir un improvisat menjador on els infants i joves agafaven forces per a continuar, amb joia i gatzara —que es transformava en respectuós silenci quan arribaven a un lloc significatiu— en la seva descoberta dels sants màrtirs.
El dissabte la Catedral va resultar insuficient per acollir tants pelegrins: la nau central i el creuer es van omplir a vessar, fins al punt que molts van haver de ser ubicats al presbiteri, al cadirat del cor i al peu del retaule major.
La procedència dels pelegrins era d’allò més divers. Hi havia des de grups arxiprestals, com el de l’arxiprestat de Trinitat-Roquetes de Barcelona, passant per grups vinculats a santuaris —com ara el de Nostra Senyora del Sagrat Cor (antiga església de Jesús i Maria) de Tarragona— o pelegrinatges parroquials, com els de les parròquies tarragonines de Sant Joan Baptista, de Sant Fructuós i de la Santíssima Trinitat. També hi eren presents els pelegrinatges de comunitats religioses, com la de les Filles de Santa Maria del Cor de Jesús, procedents de diversos indrets de Catalunya, o confraries com la Reial Germandat de Jesús Natzarè de Tarragona, sense oblidar el pelegrinatge dels jutges de pau de Catalunya.
La missa jubilar, que va presidir el Senyor Arquebisbe, amb el qual van concelebrar Mons. Víctor de la Peña, bisbe emèrit de Requena (Perú), i nombrosos preveres vinculats amb els diversos grups, va ser realment emotiva i molt participada.
En la seva homilia, Mons. Jaume Pujol, amb expressió senzilla però corprenedora, va arribar a tots els cors. Va remarcar que el pelegrinatge és un anar cap l’essencial i va posar especial èmfasi en els trets fonamentals del testimoniatge dels sants màrtirs. La seva homilia també va servir per fer descobrir a moltes persones el significat del retaule major de la Catedral tarragonina, desvetllant a través d’ell les profundes i antiquíssimes arrels cristianes de la nostra Església de Tarragona.
Després, els pelegrins van visitar la capella de Sant Fructuós, i des de la Catedral es van escampar pels diferents punts de l’itinerari jubilar. Els carrers de la Part Alta de la ciutat de Tarragona es van veure puntejats pels colors dels seus «foulards». A més de la visita als punts relacionats amb els sants màrtirs, els pelegrins tenien on triar: una gimcana per als més jovenets, una conferència sobre sant Fructuós i el seu temps al Seminari —el Sr. Jesús Martínez va dissertar de manera molt amena— o una visita guiada al Museu Bíblic Tarraconense.
Com és habitual, molts pelegrins van dinar al claustre del Seminari, que es va quedar petit, ja que moltes persones van haver d’anar a fer l’àpat a altres indrets, com ara el Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança.
En resum, que la Catedral s’ompli a vessar tots els caps de setmana ja no és notícia. És una cosa habitual.
