CONJUNT MONUMENTAL DE CENTCELLES
Aquest conjunt format per les restes d’una vil·la romana (segles II aC – lV dC) es troba ubicat a la població de Constantí, a uns 8 quilòmetres de Tarragona i al costat del riu Francolí (antic Tulcis). A mitjan segle IV la vil·la va experimentar un seguit de reformes. Així, es va bastir una gran sala de planta centrada rematada en cúpula i decorada amb un fastuós mosaic. Entre les diferents escenes que hi apareixen (cacera, figuracions de les estacions, personatges entronitzats…) destaquen escenes bíbliques (Adam i Eva, Jonàs, els tres hebreus a Babilònia, el profeta Daniel, el Bon Pastor, la resurrecció de Llàtzer…) amb un clar significat escatològic i salvífic. És un dels testimonis més impressionants de l’art paleocristià en el món romà. Encara que desconeixem la titularitat i la funcionalitat de l’edifici, alguns autors assenyalen un ús funerari a la manera d’un gran mausoleu, i altres el consideren un àmbit profà a la manera d’una gran sala de recepció de convidats. En qualsevol cas, el propietari de l’edifici va ser un gran terratinent cristià. Aquest conjunt evidencia que l’Església de Tàrraco va sobreviure a la persecució de Valerià, es va introduir en totes les classes socials i, d’acord amb les vicissituds històriques de l’Imperi, va acabar jugant un paper cabdal en la definitiva cristianització del territori, en la dinamització pastoral de la província Tarraconense i en la influència que va exercir sobre la vida social i política.
«O màrtirs benaurats, provats al foc com l’or preciós, vestits amb la cuirassa de la fe i l’elm de la salut!, que han estat coronats amb diadema i corona immarcescible per tal com trepitjaren el cap del diable. O màrtirs benaurats, que han obtingut al cel un lloc gloriós, drets a la dreta del Crist, beneint Déu Pare totpoderós i Jesucrist, el seu Fill, i l’Esperit Sant. Amén» (Passio Fructuosi, 7).