[…]La celebració d’un any jubilar, en l’Església, té una tradició de la qual la Sagrada Escriptura inicia el significat. La celebració dels anys jubilars ve d’Israel. Portava el significat del perdó de Déu, de la renovació de l’Aliança, de la conversió de tots al Déu sempre fidel en l’amor, i tot això s’expressava en la joia del poble sant per la fe en el Déu únic, tant que justament l’adjectiu jubilar ve de jubilum, que vol dir alegria i joia. És l’alegria que ve de la fe, l’alegria de saber que Jahvè és el nostre Déu, el Déu de tots i, per tant, el Déu de cadascú. Recuperar aquest sentit és el que s’ha intentat en els grans jubileus proclamats els darrers anys pel papa Joan Pau II, i especialment en el de l’any 2000.
Tanmateix, la celebració de l’any jubilar va ser com oblidada i deixada de banda. Calia esperar el Messies, i Isaïes promet que serà l’Ungit de Déu qui proclamarà l’any de gràcia del Senyor. Les seves paraules diuen:
L’Esperit del Senyor, Déu sobirà,
reposa sobre meu,
perquè el Senyor m’ha ungit.
M’ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a curar els cors desfets,
a proclamar als captius la llibertat
i als presos el retorn de la llum,
a proclamar
l’any de gràcia del Senyor,
el dia que el nostre Déu
farà justícia,
a consolar
tots els qui estan de dol,
a posar una diadema en lloc de cendra
als qui porten dol per Sió,
a donar-los perfums de festa
en lloc de penes,
vestits triomfals
en lloc del desconsol.
Els diran «Roures magnífics,
glòria del Senyor que els ha plantat.»
I, certament, Lluc presenta Jesús a la sinagoga de Natzaret, fent seves les paraules d’Isaïes:
L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit.
M’ha enviat a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Diu l’evangeli que tots els ulls estaven posats en ell (cf. v. 20). Ell porta l’any de gràcia del Senyor. I, de fet, des que el Senyor ha ressuscitat i ha donat l’Esperit Sant, pel Misteri de la Pasqua i de la Pentecosta, vivim en l’any de gràcia del Senyor. És la plenitud dels temps, un temps de gràcia. És així com el Catecisme de l’Església catòlica exposa aquesta doctrina:
El do de l’Esperit inaugura un temps nou en la dispensació del Misteri: el temps de l’Església, durant el qual el Crist manifesta, fa present i comunica la seva obra de salvació, per mitjà de la litúrgia de la seva Església fins que ell torni.
Els anys jubilars expressen aquesta aliança nova, aquest temps de salvació.
Desitjo que aquest Any Jubilar l’Església de Tarragona aculli els dons de la redempció de Jesucrist. Si és així, la seva celebració serà plenament justificada. És això el que demano al Senyor.
Text extret de la Carta pastoral “ TARRACO: PAULI ECCLESIA, FRUCTUOSI SEDES”
REFLEXIONS PASTORALS PER AL JUBILEU
1. AMBIENTACIÓ
La nostra Església arxidiocesana que camina a Tarragona ha determinat que del 21 de gener de 2008 al 21 de gener de 2009 sigui Any Jubilar, un període de gràcia concedit pel papa Benet XVI en nom de l’Església i a petició del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells, amb el desig que les nostres comunitats puguin aprofundir en els valors cristians a partir del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, del martiri dels quals fa 1.750 anys.
2. QUÈ ÉS UN ANY SANT O ANY JUBILAR?
Un Any Sant es configura com un moviment intens i universal de l’Església de caràcter pastoral i espiritual, personal i comunitari, encaminat a aconseguir i verificar un procés de conversió contínua i permanent, que constitueix el missatge fonamental de l’Evangeli.
Aquesta celebració no pretén ser una interrupció, ni un parèntesi artificial, ni una distracció evasiva del Pla pastoral diocesà ni de l’activitat habitual de les parròquies; al contrari, vol ser un temps fort i privilegiat de presència del Senyor, que ajudi a revisar, purificar i potenciar la vida de l’Església diocesana i de les respectives comunitats. Els cristians hem de celebrar els anys sants sabent que la raó de l’Església és actuar com a ferment i ànima de la societat, que ha de renovar-se en Crist i transformar-se en família de Déu (cf. Gaudium et spes, 40). Creiem que la celebració de l’Any Jubilar a què estem convocats és una resposta adequada per a aquesta hora en què se’ns exigeix una renovació espiritual profunda per a ser més eficaçment sagrament o signe de l’íntima unió amb Déu i d’unitat de tots els homes.
3. CADA QUAN SE CELEBRA UN ANY SANT?
En la història de l’Església el primer Any Sant el va instituir el papa Bonifaci VIII l’any 1300. El 1343, el papa Climent VI va determinar que els anys sants se celebrarien cada 50 anys. Després el papa Pau II, l’any 1470, va establir que l’any sant seria cada 25 anys, perquè tothom tingués l’oportunitat de viure almenys un any sant a la seva vida, i així ha continuat fins avui.
A més dels anys sants cada 25 anys, en ocasions especials, un Papa pot proclamar un any sant extraordinari o especial. Primer, l’Any Sant se celebrava a Roma, i d’allí se n’estenien els fruits a les altres diòcesis del món. Després, el Sant Pare va voler destacar la importància de les Esglésies locals i el fet que la renovació de l’Església universal hagi de començar des de la base celebrant-los a nivell local.
4. QUÈ ES BUSCA EN UN ANY JUBILAR?
a) Una profunda reflexió de tota l’Església. Es tracta de fer un examen concret de la nostra vida diària per a preguntar-nos si som veritables cristians, seguint l’exhortació de l’apòstol sant Pau: «Si algú està convençut que és del Crist, que s’adoni que també nosaltres ho som tant com ell» (2Co 10,7).
b) Una ocasió propícia perquè l’Església s’interrogui sobre la seva fidelitat al concili Vaticà II i a la recepció que en vam fer en el concili provincial Tarraconense de 1995. Caldrà potser aprendre a viure’ls íntegrament de nou, com a expressió concreta de la nostra fidelitat al Senyor.
c) És un estímul per a la nova evangelització o reenvangelització de l’Església a Tarragona. Juntament amb el Pla pastoral diocesà ens crida a preguntar-nos: Què hem de fer per canviar?
d) És un temps de renovació o conversió, que implica necessàriament dues manifestacions: penediment com a conseqüència d’haver pres consciència de la nostra condició de pecadors i un retorn a Déu. Hem de destruir els ídols que hem posat en lloc de Déu.
e) És un temps de celebració renovada de la nostra vivència eucarística i penitencial. Aquests sagraments han d’alimentar i transformar la nostra vida de creients.
f) Temps d’estimar i contemplar més profundament els nostres màrtirs.
g) Temps de sentir-nos ancorats en una tradició viva en la nostra Església de Tarragona, de redescobrir i valorar els nostres valors cristians a partir del martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi.
5. SIGNES DE L’ANY JUBILAR
a) El pelegrinatge. Durant aquest any 2008 la nostra Església pelegrinarà a la Catedral, a la capella de Sant Pau i a la capella major del Seminari, a l’amfiteatre i a la necròpolis. No es tracta d’un viatge turístic o de folklore. Pelegrinar és caminar amb Crist i buscar-lo; sortir a l’encontre dels nostres germans, amb els quals compartim la fe i l’esperança. Enguany ens hem de preguntar: On som? Què hem de canviar? Quin és el nostre sentit eclesial? On posem la nostra esperança?
Pelegrinar parteix d’una actitud de vigilància, de preparació interior a la conversió del cor. Ajudats per la vigilància, el dejuni i la pregària caminarem més segurs vers la nostra «pàtria definitiva».
Un model de peregrins ho són els deixebles d’Emmaús (cf. Lc 24,13-25). Van caminant sense nord, ofuscats per la incredulitat. Crist ressuscitat peregrina amb ells i els converteix en pelegrins de l’esperança. Presentem la nostra Església diocesana i la nostra vida a la llum de la Paraula i en la fracció del Pa per a convertir-nos així en testimonis de la resurrecció.
b) La indulgència plenària consisteix en la reconciliació o perdó abundant i generós, vessat sobre els qui es converteixen i imploren la remissió total de les seves culpes i la restauració de les seves vides i persones. En el pecador reconciliat sempre resten algunes conseqüències del pecat, que necessiten guarició i purificació. En aquest àmbit adquireix rellevància la indulgència, que ens ajuda a cicatritzar definitivament les ferides del pecat i ens allibera del que anomenem pena temporal. La purificació d’aquesta pena temporal ens obre a la comunió amb Déu, amb els germans i amb nosaltres mateixos.
Les indulgències ens ensenyen que cada un de nosaltres pot ajudar molt els altres, vius i difunts, a estar units al Pare.
La indulgència pot rebre’s segons les condicions acostumades:
—Confessar-se i combregar, el mateix dia o uns quants dies abans o després, i pregar per les intencions del sant Pare.
—Pelegrinar, ja sigui comunitàriament o individualment, a la Santa Església Catedral de Tarragona, o a l’amfiteatre o al Seminari, ja sigui a la capella de Sant Pau o bé a la capella major, i allí participar en un acte jubilar o bé individualment dedicar un temps de pregària, recitar el parenostre, el credo, invocar santa Maria i encomanar-se a la intercessió dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi.
Una bona forma o disposició personal seria abandonar les coses supèrflues en benefici dels pobres, dedicar part del nostre temps en activitats pels altres, etc.
c) Purificació de la memòria. L’Any Sant és una crida també a la conversió de l’Església. Tots coneixem esdeveniments que són antitestimoniatge. D’aquí ha de sorgir una actitud de testimoniatge renovat i compromís cristià, especialment gràcies al do del Jubileu de Sant Fructuós.
d) La caritat que ens obre els ulls davant les noves pobreses. Hem de crear una nova cultura de la solidaritat entre les nostres comunitats locals i internacionals.
e) La memòria dels qui van seguir la creu fins les últimes conseqüències, especialment els màrtirs, que han fet de la creu el sentit de la seva vida demostrant-nos la veritat de la fe i ajudant-nos a romandre ferms en el testimoniatge.
6. CONCLUSIÓ
L’Any Jubilar haurà de ser com un moment profètic, un despertar, una maduració cristiana, un renovar les energies espirituals i morals de l’Església, i com a conseqüència, les dels fidels de la societat catalana.
Per a ells us invitem cordialment a meditar sovint i profundament la paraula de Déu; a revalorar el sagrament de la penitència.
Finalment, hem de mirar la Mare de Déu, confiar-hi més, conèixer-la millor com a model de vida cristiana i mare de la nostra reconciliació.
Confiats en la gràcia salvadora del Senyor Jesús augurem per a aquest Any Jubilar un any d’impuls en la vivència cristiana de tots els catòlics que hem respost al Senyor que ens diu: «Si algú vol venir amb mi […] que prengui la seva creu i que em segueixi» (Mt 16,24).
Traducció i adaptació d’una catequesi de l’Arquebisbat d’Oviedo sobre l’Any Sant de la Creu, Guía del peregrino, p. 13-16.
