EXITOSA ESTRENA MUNDIAL DEL POEMA SIMFÒNIC FRUCTUOSI NATALICIA, DEL MESTRE FRANCESC BONASTRE
El mestre Francesc Bonastre, un dels millors musicòlegs i compositors actuals, va assolir un gran éxit a l’estrena del seu poema simfònic Fructuosi natalicia, compost amb motiu del 1.750è aniversari del martiri dels sants Fructuós, bisbe de Tarragona, i Auguri i Eulogi, diaques. El concert estava patrocinat per l’Ajuntament de Tarragona.
La Catedral de Tarragona va ser l’escenari el 18 d’octubre de 2008 de l’exitosa estrena mundial, on el Dr. Francesc Bonastre, montblanquí, va aconseguir —si se’ns permet parafrasejar una referència a sant Fructuós— una triple corona: l’èxit musical abans esmentat, omplir la Seu en una data no gaire adequada com és un divendres al vespre; i vèncer la tradicional fredor del públic tarragoní, el qual va vibrar d’entusiasme amb la ben construïda composició.
Abans de l’estrena, el mestre Bonastre va fer una explicació de en què consistia l’obra que tot seguit s’escoltaria en la interpretació de la soprano Begoña López i de l’orquestra Camerata XXI. En el seu parlament d’introducció, l’autor no se’n va estar de retre un càlid homenatge al seu professor, l’inoblidable Mn. Francesc Tàpies, canonge i mestre de capella de la Catedral tarragonina, a qui va dedicada espiritualment l’obra. També va voler regraciar especialment la gentilesa del Senyor Arquebisbe Metropolità i Primat, Mons. Jaume Pujol, en honorar-lo amb l’encàrrec d’aquesta obra, i del Senyor Vicari General, Mn. Miquel Barbarà per la seva generositat i atenció. Ambdós personatges esmentats seguiren el concert des del primer banc.
El poema simfònic consta de quatre moviments, que s’interpreten seguits. El primer es basa en el tema musical de l’himne dels màrtirs, Sanctorum meritis, a manera de processó que arriba a un clímax i es fon telescòpicament, amb una breu glossa del Jesus, factus in agonia de mossèn Francesc Tàpies. El segon moviment introdueix cèl·lules temàtiques dels Goigs de Sant Fructuós; el tercer és un tema amb variacions sobre el Discite a Me. I en el quart i darrer apareix el cant, sobre textos medievals de l’Antifoner de Montblanc del segle XIV, on es narra el martiri de Sant Fructuós.
El mateix Francesc Bonastre va dirigir l’orquestra Camerata XXI amb l’estil propi dels autors, amb batuta clara i segura, aconseguint treure un magnífic so d’una orquestra que va demostrar un cop més perquè és una de les millors de l’Estat i també de les de major projecció de futur.
La intervenció de la soprano Begoña López en el quart moviment va tenir tota l’emoció que la partitura requeria, demostrant unes notables condicions vocals i interpretatives.
L’obra, sens dubte, està cridada a ser una de les grans aportacions culturals d’aquest Any Jubilar. La seva unitat temàtica ha estat possible —com va dir l’autor en la presentació— “gràcies a l’extraordinària ductilitat i riquesa harmònica i contrapuntística dels temes musicals del veritable cantor de Sant Fructuós, mossèn Francesc Tàpies”. Caldria afegir, però, que el mestre Bonastre va saber retre homenatge a Mn. Tàpies sense deixar de ser ell mateix.
El públic va acollir amb una atronadora ovació el final del poema simfònic i va obligar els intèrprets a fer un “bis” amb el quart moviment.
Després, el Senyor Arquebisbe i el Senyor Vicari General van pujar a l’empostissat per tal d’agrair a l’autor i als intèrprets l’inoblidable estrena. El prelat va lliurar al mestre Bonastre la medalla de l’Any Jubilar com a record de tan memorable ocasió.
A la segona part l’orquestra Camerata XXI, ara sota la direcció del seu titular Tobias Gossmann, va oferir una excel·lent versió de la Sinfonia núm.1 en Re M (D.82) de Franz Schubert. Gossmann va saber conjugar la precisió alemanya amb la sensibilitat vienesa. El públic va obligar també a “bisar” el quart moviment.
