LA DIVINA LITÚRGIA GRECOCATÒLICA DE RITUS BIZANTÍ A LA CATEDRAL
Va ser com un anar enrere en el temps. Els cants en llengua grega sonaren novament a la Catedral durant una funció litúrgica. La Divina Litúrgia (com és coneguda la missa a les comunitats cristianes orientals) va tornar a estar present entre nosaltres. La celebració grecocatòlica, segons el ritus bizantí, va sorprendre agradablement a les moltes persones que acudiren a la Catedral i que no la coneixien.
No era la primera vegada que es feia una eucaristia d’aquestes característiques a la Catedral, ja que durant l’anterior Any Jubilar (ara en fa cinquanta) ja n’hi va haver una. I possiblement, en temps remots, ja haurien sonat aquests cants arran que nombrosos monjos grecs arribaren a casa nostra en el segle VII, fugint de les lluites religioses que ensangonaven aquelles terres, d’on ens portaren —sembla ser— la devoció per santa Tecla. El que no s’havia vist mai era una celebració segons el ritus bizantí feta en llengua catalana i cants en grec.
Un improvisat iconostasi davant l’altar major reproduïa l’ambient de les esglésies greco-catòliques. A la seu, el Senyor Arquebisbe, assistia a la celebració per part del P. Manuel Nin, rector del Col·legi Grec de Roma. Abans d’inciar l’acte, el P. Nin, revestit a l’estil dels preveres greco-catòlics, va explicar el sentit de la missa segons la litúrgia de sant Joan Crisòstom.
La Catedral va revelar una sonoritat insospitada que va donar un aire d’esplèndida majestat als cants que entonaven els diaques i el cor del Col·legi Grec i que ompliren els cors d’emoció i d’universalitat. Un cop més es feia present el pensament de sant Fructuós: l’Església estesa d’orient fins a occident. La benedicció final la va impartir el Senyor Arquebisbe.
La impressionant cerimònia va ser seguida per un gran nombre de fidels, els quals varen combregar mitjançant les dues espècies —pa i vi—, d’acord amb el costum grec.
Cal dir que, prèviament a la celebració, els membres del Col·legi Grec, encapçalats pel P. Nin, un vendrellenc monjo de Montserrat, van visitar el Palau de l’Arquebisbat per tal de complimentar el Senyor Arquebisbe, el qual els va acollir amb mostres d’afecte i va departir llarga estona amb ells, convidant-los a visitar el Palau i mostrant-los l’icona dels Sants Màrtirs que es venera a la capella. Tots van sortir molt complaguts de la trobada.